1 d’octubre del 2007

en Haruki Murakami


"... S'ho quedava tot a dins. Mai no demanava consell ni ajuda a ningú... ... li sortia així... ... ella estava sempre disposada a ajudar-me, però ella no acudia mai a ningú. Se'n sortia sola. Mai no s'enfadava ni es posava de mal humor. ..."
TÒQUIO BLUES. Norwegian Wood. Ed. Empúries.
.
"... Somio. A vegades penso que és la única cosa ben feta que puc fer. Somiar, viure en el món dels somnis -exactament el que va dir Sumire. Però no dura per sempre. L'estat de la vigilia sempre torna i m'enxampa. ..."
EL MEU AMOR, SPUTNIK. Ed. Empúries.

"... Però jo veia en ella alguna cosa càlida i fràgil amagada sota la superfície. Una cosa molt semblant a un nen jugant a fet i amagar: oculta en el seu interior, però esperant a que la trobessin. Era com una ombra que jo entreveia en les seves paraules i en la seva expressió. ..."
L'AMANT PERILLOSA. Al sud la frontera, a l'oest el sol. Ed. Empúries.

"... Paro l'orella, pensant que potser m'arribarà el soroll del Golf que se'n va, però no sento res. El vent arrossega els núvols i els fa desaparèixer. Les branques del sanguinyol es van movent, brillant en la foscor com ganivets esmolats. La finestra de l'habitació és la finestra del meu cor. Em quedo despert fins l'alba, amb la vista clavada en la cadira buida. ..."
KAFKA A LA PLATJA. Ed. Empúries.

Haruki Murakami, Japó 1949. De regent del bar de jazz 'Peter Cat' a escriptor en japonès, traduït a molts idiomes i guanyador de diversos premis: Norma, Tanizaki, Yomiuri.
Les seves novel.les barregen un cert to humorístic i surrealista amb la música: Dance, Dance, Dance dels The Dells, Norwegian Wood dels The Beatles, o, South of the Border, West of the Sun de Nat King Cole. Ens parla de la soledat, de l'ànsia d'estimar, del sexe, de la recerca i dels somnis. Prosa àgil i lectura amena, que aconsegueix atrapar amb facilitat.

La seva bibliografia, traduïda a l'anglès, no tota està publicada aquí.

Novel.la:
Heard the wing sing.
Pinball 1973.
La caza del carnero salvaje.
Hard-Boiled wonderland and the End of the World.
Tòquio Blues.
Dance, dance, dance.
L'amant perillosa. Al sud de la frontera, a l'oest del sol.
Crònica del pájaro que da cuerda al mundo.
El meu amor, Sputnik.
Kafka a la platja.
After dark.
Sleep.

Reculls de relats:
The Elephant Vanishes.
After the quake.
Blind willow, sleeping woman, la traducció en català (Ed. Empúries) i en castellà (Ed. Tusquets) es publicarà en el primer trimestre del 2008.
Vintage Murakami.

Assaig:
Underground.

5 comentaris:

samain ha dit...

Ningú pot negar que en Murakami ha estat la gran descoberta del públic i que ha funcionat molt bé el seu Tòquio Blues. Ningú pot negar que té una lectura amena, àgil i agradable. Ningú pot recriminar que si una cosa funciona, s'utilitzi tantes vegades com es vulgui... però, personalment, després de llegir-lo per primer cop i tornar-hi, esperava més...

digue'm ariadna ha dit...

No ets la única... tot i que amb Kafka a la platja, podriem dir, si som minuciosos, que s'aparta una mica i entra en un món més oníric que els altres...

Ferdinand ha dit...

Kokkyō no minami, taiyō no nishi (al sud de la frontera, o l'oest del sol). qui l'ha llegit?
Feu-me'n 5 cèntims, voldria saber la opinió.
Escriviu-me.

digue'm ariadna ha dit...

Gulchenruz... Al Sud de la frontera, a l'Oest del sol, no deixa de ser un Murakami. En ell s'hi troben els trets que caracteritzen (tot i que jo només he llegit els quatre llibres que menciono en el post) el seu estil.
L'opinió: si s'ha llegit algun altre llibre d'ell, no hi haurà cap aportació que marxi del rang de paràmetres que s'espera, es mou dins d'uns màxims i uns mínims ben acotats, amb un llenguatge senzill i agradable que fan la seva lectura amena.
No sé si aquests cinc cèntims són suficients... qualsevol cosa, ja sabeu on sóc...
... Moltes gràcies per la visita.

samain ha dit...

Ho sento, Gulchenruz, no l'he llegit...