... com a mitjà per combatre el Zòster."Podem dir que l'univers consisteix en una substància que anomenarem "àtoms", o bé anomenarem "mònades". Demòcrit en deia àtoms, Leibniz en deia mònades. Afortunadament, els dos homes no es van conèixer mai o hi hauria hagut una discussió molt avorrida. Aquestes "partícules" van ser posades en moviment per alguna causa o principi subjacent, o potser alguna cosa va caure en algun lloc. El fet és que és massa tard per fer-hi res, ara, llevat possiblement de menjar força peix cru. Això, és clar,no explica per què l'ànima és immortal. Ni tampoc no diu res de la vida després de la mort, ni de la sensació que té el meu oncle Sender que el segueixen uns albanesos. La relació causal entre el primer principi (p.ex. Déu, o un vent fort) i qualsevol concepte teològic de l'ésser (l'Ésser) és, segons Pascal, "tan irrisòria que ni tan sols és divertida (Divertida)". Schopenhauer va anomenar això "voluntat", però el seu metge ho va diagnosticar com a al.lèrgia. En els seus darrers anys, es va amagar per això, o més probablement per raó de la seva creixent sospita que no era Mozart."
Woody Allen. Retall del conte: La meva filosofia.
7 comentaris:
..o potser és l'atzar, que segons Einstein era la manifestació científica de l'existencia de déu ;)
O potser, ni àtoms, ni mònades, ni atzar... sinó el mal, que com diria Sade: "el mal es necesario para la organización viciosa de este triste universo".
I va de cites:
Antitot, de l'atzar i Einstein: no le digas a Dios que hacer con sus dados (Böhr).
Ragnarok, del mal i el viciós Marquès: la crueldad dentro de ser un vicio es el primer sentimiento que nos imprime la naturaleza (Sade).
I com va dir en Borges: si vieramos realmente el Universo, tal vez lo entenderíamos.
Gràcies pels potsers...
=:)
I crec que fou Hawking que va dir que Déu sí que juga a daus amb l'univers i que, a més, fa servir daus trucats i els llença allà on no els podem veure.
El principi d'entropia diu que el desordre a l'univers és sempre creixent, ens encaminem cap al caos universal a passos de gegant i, pel camí, ens preocupem per la pèrdua de la innocència...
Salut!!
Perdem la innocència per culpa de la digestió.
Aquesta pèrdua d'innocència es deu a les condicions que han fet favorable la vida intel.ligent: per sobreviure, els humans s'alimenten, fet que fa que convertim una forma ordenada (l'aliment) en una desordenada (el calor del consum energètic que comporta el sistema disgestiu). Així, afavorim i augmentem l'entropia de l'univers. Si el nostre sistema d'assimilació del menjar fos d'un altre tipus, no afavoririem l'entropia, i no perdriem la nostra innocència.
Però els peixos al mar estan molt desordenats i, en canvi, quan ens els mengem, els trobem dins d'una llauna on l'ordre és màxim. L'entropia, en aquest cas, disminueix... ;p
Realment podem afirmar que els peixos estan en desordre en el mar?
=:P
Publica un comentari a l'entrada