27 de maig de 2010

De... Ramona,...


... adéu.

"Ets un exel.lent personatge de novel.la: contradictòria, esnob, ambigua. Tu, com jo, formes part de les romanalles d'un món que no s'acaba de descompondre. Però tu ets menys corrosiva: la teva és una classe més "autèntica". Ens ho han fet creure: nosaltres som els bells, els joves, els intel.ligents. Tenim el món a l'abast de la mà. Podem escollir el nostre futur. I no ens adonem que som uns miserables titelles, encara que exquisits i refinats. Fem bonic i prou. I la teva família, plena de Madames Bovarys d'escassa imaginació, de Pilars Prims angoixades, de Regentes casolanes, és un arsenal literari de primera. Una família neta, endreçada i polida. Amb un passat tan poc boirós. D'una diafanitat de postguerra modèlica. Tots entestats a amagar-vos les brutícies, les passions. Que embolcalleu el sadisme amb cortesia i educació."

Montserrat Roig. Retall de: RAMONA, ADÉU.

Il.lustració d'a.k.a, Louise Robinson (art_ghosts43)

7 comentaris:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Fantàstica il·lustració, magnífiques paraules. Montserrat Roig és una de les meves lectures pendents. Gràcies per fer-me memòria Ariadna.

kweilan ha dit...

Sempre m'agrada recordar la Montserrat Roig.

Anònim ha dit...

Per fer un club de lectura dedicat a Salvador Espriu es va triar Cicle líric, val la pena endinsar-se en aquests poemes, i perdre´s pel laberint.

Quan et deturis
on el meu nom et crida,
vulgues que dormi
somniant mars en calma,
la claror de Sinera.

L'Espolsada llibres ha dit...

Vaig llegir-lo fa molt temps, però hi tornaré. A mi la Roig, m'agrada. La il·lustració és preciosa.

Thera ha dit...

Molt bonic! Paraules que arriben molt endins i que acompanyen una preciosa il.lustració.

digue'm ariadna ha dit...

Sílvia... m'agrada molt tornar a ella, quan vulguis en parlem...

Kweilan... i recordar, és llegir i no oblidar...

Anònim/ Anònima... benvingut/ benvinguda ala laberint... tinc pendent parlar del Cicle Líric que LaButxaca ha recuperat, potser en el laberint, potser en la darrera estança es perdrà... m'hauria agradat molt assistir a aquest club de lectura...

Espolsada... rellegir és un plaer...

Thera... aquesta és la força que tenen, que poden arribar i endinsar-se dins nostre, més enllà de formes i de temps...

=:)

Sadurní Vergés ha dit...

La Montserrat Roig expressava idees interessants. Tinc la impressió, però, que se l'ha oblidat bastant. Sempre és bo de recuperar-la.

Salut, ariadna.
S.