21 de novembre de 2010

De... Tolstoi o...













... Dostoievski.

"Tolstói, el primer heredero de las tradiciones de la épica; Dostoievski, uno de los más importantes temperamentos dramáticos después de Shakespeare; Tolstói, la mente embriagada de razón y de hechos; Dostoievski, el que despreciaba el racionalismo, el gran amante de la paradoja; Tolstói, el poeta de la tierra, de la escena rural y del tono pastoril; Dostoievski, el archiciudadano, el maestro constructor de la moderna metrópoli en la provincia del lenguaje; Tolstói, sediento de verdad, en cuya excesiva búsqueda se destruía a sí mismo y a los que le rodeaban; Dostoievski, que prefería estar contra la verdad que contra Cristo, receloso de la comprensión total y situado en el lado del misterio; Tolstói, "que se mantenía en todo momento -según frase de Coleridge- en el camino real de la vida"; Dostoievski, que avanzaba por el laberinto de lo antinatural, por los subsuelos y las ciénagas del alma; Tolstói, como un coloso a horcajadas sobre la tierra palpable, evocando lo real, lo tangible, la totalidad sensible de la experiencia concreta; Dostoievski, siempre al borde de lo alucinatorio, de lo espectral, siempre vulnerable a las intrusiones demoniacas en lo que al fin puede resultar que ha sido simplemente un tejido de sueños; Tolstói, la encarnación de la salud y de la vitalidad olímpica; Dostoievski, la suma de las energías enfermizas y demoniacas; Tolstói, que vió los destinos de los hombres históricamente y en el decurso del tiempo; Dostoievski, que los vió contemporáneamente y en el vibrante éxtasis del momento dramático; Tolstói, que fue llevado a la tumba en el primer entierro civil que tuvo lugar en Rusia; Dostoievski, enterrado en el cementerio del monasterio de Alexandr Nevski de San Petersburgo, entre los solemnes ritos de la Iglesia ortodoxa; Dostoievski, preeminente hombre de Dios; Tolstói, uno de Sus secretos adversarios."

George Steiner. Retall de l'assaig: TOLSTÓI O DOVSTOIEVSKI.

Imatges Internet.

5 comentaris:

El missatger ha dit...

Tolstoi i Dostoievski.
A més, el Tolstoi de Guerra i Pau, el de Sonata a Kreutzer o el dels contes breus al final de la seva vida tenen molt poc a veure entre si.
Salutacions.

kweilan ha dit...

Apropar-se a aquests dos escriptors és interessant. M'apunto aquest assaig!

GEMMA ha dit...

Jo també me l'apunto, de Tolstoi en sé coses de Dostoievsky menys, una comanda urgent! A partir d'ara mateix (tinc paper i llapis) m'apunto totes aquelles lectures que considero que haig de llegir. Tu en tens tantes!

Gràcies pel text exposat, i les teves acostumades aportacions.

Salutacions.

David ha dit...

Sembla com si de Tolstois n'hi hagi molts (com diu El missatger) i de Dostoievski només un. No sabria pas amb quin dels dos em quedaria. Suposo que no cal triar, oi?

digue'm ariadna ha dit...

Missatger... és cert, obres com, per exemple, Sonata a Kreutzer i, per a mi, sobretot La mort d'Ivan Ilitx, tenen una intensitat fosca, condesada, un rerefons que sembla anar més enllà de la retòrica literària...

Kweilan... Steiner s'hi apropa a partir del contrast, però no oblida les afinitats, i és a partir de la seva obra que ens parla del seu pes en la novel.la i en la seva evolució. És un bon assaig, al qual sempre hi vaig tornant...

Gemma... no ho dubtis mai, i sempre que vulguis, en parlem. Moltes gràcies a tu, Gemma, de debó...

David... suposo que aquest és el gran luxe dels que llegim, poder quedar-nos amb les "i", enlloc de les "o", sempre que vulguem...