22 de maig de 2010

El perseguidor



Julio Cortázar -José Muñoz
EL PERSEGUIDOR

Ed. Libros del Zorro Rojo


En 1959 es va publicar Las armas secretas de Julio Cortázar. Entre els seus contes, El perseguidor hi batega amb un so únic. Un relat-homenatge escrit cinc anys després de la mort de Yardbird quan, després de llegir-ne una biografia, Cortázar va veure en el músic al seu personatge, Johnny Carter. L'escriptor ficciona els darrers dies del saxofonista, mantenint el tarannà tràgic i transformant la ciutat. Només així, de l'angoixant gravació de Lover Man, pot sorgir Amorous.

L'exel.lent blanc i negre de José Muñoz, amb tota la seva força i el seu contrast, dóna imatge a la paraula i a la música. Dibuixa el so i la veu, la foscor de la decadència i la llum de la bellesa, l'autodestrucció i la genialitat. El món del jazz, aquell batec suggerent en Cortázar, t'embolcalla i et dissol. L'angoixa del músic perdut entre el fum, l'alcohol, la droga, el fred i l'insomni oscil.la sense rumb. La mirada de Bruno, des d'una "normalitat" ben instal.lada, s'oblida de Johnny. Aquell que no sap què persegueix i es perd en un frenètic anar més enllà del temps.
Un relat que passa, que no torna, però que sempre hi és.

" Y justamente en ese momento, cuando Jonny estaba como perdido en su alegría, de golpe dejó de tocar y soltándole un puñetazo a no sé quién dijo: 'Esto lo estoy tocando mañana'."




Imatges YouTube (de Libros del Zorro Rojo i del canal de spartakku).

5 comentaris:

GEMMA ha dit...

Ostres! Tinc molt accessible el llibre des d'aquest Sant Jordi i tinc moltes ganes de llegir-me'l, en parlen molt bé, com aficionada al jazz m'atrau la temàtica, la meva lectura no trigarà massa doncs ara estic ocupada amb una altra, m'alegra que en parlis aquí.

Anònim ha dit...

La veritat és que en Cortázar
sempre va acompanyat de jazz, com Rayuela, p.e.
Val la pena sentir jazz en directe.
Imma

David ha dit...

Cortázar i Charlie Parker, quina combinació! No els hauria associat mai, però pensant-hi sí que hi ha molts punts de contacte. Salutacions!

Sif ha dit...

El tornaria a llegir milers de vegades aquest conte, com aquell disc de Charlier Parker que vaig escoltar milers de vegades durant un any.
Dos mestres. Gràcies.

digue'm ariadna ha dit...

Gemma... quan el llegeixis, m'agradarà molt parlar-ne...

Imma... així és, com deia ell, "la música en general, el jazz en particular, es una presencia continua en lo que escribo"... tinc pendent de fa molts anys la Jazz Cava i el Festival de Jazz de Vic...

David... és un dels millors contes de Cortázar...

Sif... em passa el mateix, sempre hi torno...