5 de juny de 2010

El gambit del diable i altres relats


Iàkhov Braun
EL GAMBIT DEL DIABLE I ALTRES RELATS
Ed. 1984

"Les cases cridaven, les cases suplicaven, les cases esquinçaven els pòmuls de pedra dels seus cellers, de les golfes, de portes i finestres amb un mugit d'una monotonia sepulcral:

-M-m-mu-uuuu...

Les cases repicaven la fosca nit amb un monòton i molest:

-M-m-mu-uu...

Era la tenebror del pogrom o bé realment una gent exhausta i ximple que extorquien de la fosca un Moloc desconegut?
-M-m-mu-uu... M-m-mu-u... -sortia de totes les cases, de les teulades i dels soterranis.

Els crits ni augmentaven ni callaven, ni s'esmolaven ni cessaven, ni creixien ni queien: els crits fluien com un mar de llet avorrit, llarg i sense ribes. Qui sap, potser és això l'
eternitat?
En Pinkhos ho sap: no és la tenebror, ni la catàstrofe, ni l'eternitat. És la vida quotidiana. Sí, la vida quotidiana i avorrida."
EL GAMBIT DEL DIABLE


Les paraules ballen. La seva, és una dansa frenètica i punyent que no dóna treva. Podria parlar dels dos vells i del seu Dava, de cornetes i de balls, de jaquetes negres a ratlles i de la paraula d'atzabeja, de cellers i de l'home que corria amb una tetera a la mà. Podria parlar del vell rellotger i de les seves reines, del sacrifici del peó per aconseguir avantatge i dels moviments salvatges sobre el taulell, de la follia de les peces i del seu plor i del seu tic-tac. I també podria parlar de la música que omple la ciutat, de la marxa dels que no es veien i d'aquell que no els va veure però que encara té la seva imatge gravada. I no seria fidel, ni en un sol moment, al ritme intens i variant, al batec vibrant i sonor que et colpeja en llegir aquests tres únics relats. Perquè hi ha lectures que t'agafen, t'apreten. Claven les seves urpes ben endins i no et deixen. Et prenen l'alè i alhora són un aire nou i llaminer. Arriben a fer un encanteri que et provoca una tal fascinació que t'atrapa per sempre més.

"El nom de Iàkhov Braun no us dirà res", ens ho diu en Pavel Chinsky. Qui coneix aquest escriptor ucraïnès d'origen jueu? Qui sap del seu assassinat en mans de l'estalinisme? Qui sap de la seva obra perseguida i silenciada? Ningú? No, ara ja no. En Iàkhov Braun encara no s'ha publicat en la seva llengua original, però sí en francès i en català. Un privilegi, un plaer. I en tancar el llibre, recordo les paraules de Chinsky "llegiu de seguida aquests relats: creieu-me, el nom de Iàkhov Braun és lluny de caure en l'oblit..."

Imatge Flickr (Gerard Girbes)

6 comentaris:

David ha dit...

Moltes gràcies, Ariadna, no coneixia l'escriptor però el que en dius m'interessa molt. Sembla que darrerament, sobretot a partir del boom Grossman, algunes editorials han començat a moure's per publicar obres d'autors víctimes de l'estalinisme. Que aquest llibre surti directament en català sense haver-ho de fer primer en castellà és mèrit, un cop més, d'en Cots i la seva important editorial. Salutacions!

L'Espolsada llibres ha dit...

Caram, m'has arribat a l'ànima, m'hauré de donar una oportunitat.

kweilan ha dit...

El desconec totalment. L'aniré a buscar. Gràcies!!!

Sadurní Vergés ha dit...

Ídem, kweilan. Directe al sarró de lectures pendents!

S.

Claudia Lawrence ha dit...

Hi, nice blog & good post. You have beautifully maintained it, you must try this website which really helps to increase your traffic. hope u have a wonderful day & awaiting for more new post. Keep Blogging!

digue'm ariadna ha dit...

David... moviments com aquests que recuperen obres que no mereixen caure en l'oblit, sempre són benvinguts. Sóc de la creença que tots aquells editors que creuen en el seu projecte editorial i fan bé la seva feina, mai perdran als seus lectors...

Espolsada, Kweilan, Sadurní... si el llegiu, m'agradarà molt parlar-ne...

Claudia... thank you...