30 de novembre de 2009

No llencis les cartes d'amor


Elles no t'abandonaran.
Passarà el temps, s'esborrarà el desig

-aquesta fletxa d'ombra-
i els rostres sensuals, intel.ligents, bellíssims,

s'ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.

Davallaràs encara,

i perdràs, fins i tot, la poesia.

El soroll fred de la ciutat als vidres

anirà esdevenint la única música,

i les cartes d'amor que hauràs guardat
la teva última literatura.

Joan Margarit. NO LLENCIS LES CARTES D'AMOR. Aiguaforts, 1995.

Imatge Marina Camargo, Letters in perspective, 2002.

7 comentaris:

kweilan ha dit...

Què bonic! Un poema preciós.M'agrada molt el Joan Margarit.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Què gran, Joan Margarit!

Núria ha dit...

brutal...

Mireia ha dit...

sí que és preciós, sí. la imatge també

Poeta per un dia ha dit...

També sóc del parer que el Joan Margarit és un dels poetes catalans que més bé sap reflectir la melangia de la bellesa...

Petonets!

horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

Com sempre, bona tria.

Una abraçada

viu i llegeix ha dit...

Preciós.

Tinc una colecció de cartes d'amor del festeig dels meus avis que són delicioses. I em consta que la meva àvia, ja amb una pila d'anys i la memòria que li fugia, les llegia per rescatar els records lluminosos de la seva història.