20 de novembre de 2009

Contrabandistes de la llibertat

Alexander Alexandrowitsch Deineka. Dona jove amb llibre, 1934.


Assumpta Montellà

CONTRABANDISTES DE LA LLIBERTAT

Ed. Ara-Llibres.


En les roques dels nostres Pirineus hi trobem pors i esperances, horror i il.lusió, covardies i fermesa, actes menyspreables i èpica heroïcitat. Són plenes de vida, i també de mort. El pas fronterer d'aquesta serralada, entre el 1940 i el 1944, era quelcom més que una línia marcada per l'administració. Era un mur que calia travessar. En una època de greus conflictes, la seva imponent presència separava la més cruel repressió de la llibertat. Civils i militars, de diferents nacionalitats i religions, necessitaven creuar les muntanyes. Alguns volien tornar al combat, d'altres duien informació secreta, i molts fugien del feixisme i de les seves solucions. La gent de muntanya, la gent de frontera, eren la seva esperança. El seu ajut, el seu silenci, la clau de la seva fugida. Les xarxes d'evasió es trenaven per tot el territori fins arribar a la figura del passador. L'home callat, impenetrable i de sang freda. Molts d'ells contrabandistes, maquis, antics republicans, anarquistes, sindicalistes... van formar part d'una llarga cadena que va ajudar a moltes persones a travessar els Pirineus.

... Sentat en una butaca, ell, recorda. Per uns moments, les seves mans clivellades són el centre de la seva mirada. Els llavis es contrauen lleugerament. El cos es tensa. El soroll de la gravadora es fa present. Els ulls s'alcen i es perden més enllà de la finestra, resseguint el perfil de les muntanyes. Una pregunta ha quedat suspesa en l'aire. Fa un sospir i la seva veu trenca el silenci. Comença a parlar, a poc a poc, amb un to pausat. El seu relat s'omple de rostres i paisatges, i va més enllà de la resposta. Sentada en el sofà, ella, escolta...

Passadors i fugitius, recorden. La seva veu no s'ha perdut. La seva memòria ens arriba a nosaltres. Ens captiven les seves vivències, les seves emocions, els seus pensaments. Aquelles situacions dures, extremes, plenes de sentiments intensos, corprenedors, formen part dels testimonis escoltats i recollits per dedicació, compromís i vocació. Assumpta Montellà ens ho diu en el seu epíleg, "no podem permetre que no quedi ningú per recordar". Les veus d'un època s'estan apagant. El silenci ho cobrirà tot, i amb ell, vindrà l'oblit i la ignorància. El no saber, el no conèixer, difumina i dilueix el contorn de les coses i acaba mostrant realitats a mitges. La memòria oral, contrastada i emmarcada en el rigurós context històric dels esdeveniments, forma part de la nostra memòria col.lectiva, del nostre passat.

El divendres 13 de novembre, a l'Antic Convent de Puigcerdà, ens aplegàvem tots en una sala. Assumpta Montellà ens explicava com havia recorregut els camins d'evasió. Com havia anat trobant cada veu, cada testimoni. Com ho havia recollit tot en Contrabandistes de la llibertat, el llibre que allí ens presentava. Les imatges i les paraules dels fragments que llegia, anaven intercalant-se en el seu relat. Aquell vespre, una emoció va recòrrer tota la sala amb un aplaudiment sincer i sentit. El seu caliu es va intensificar davant de l'emoció continguda en els ulls de Roger Sala, fill de Meliton Sala, passador de la Guingueta d'Ix. El seu reconeixement es va admirar davant les paraules i les anècdotes que explicava Margarita Marty. El seu homenatge es va dirigir a tots, presents i no presents, que van participar en aquella lluita soterrada per la llibertat. Tots aquells que des de l'ombra, des del silenci, van protestar, van actuar, van arriscar la seva vida i la dels seus, per ajudar.

"(...), van ser valents i van plantar cara, fent bo aquell poema de Martin Niemöller.

Primer van agafar els comunistes,

i jo no vaig dir res perquè no era un comunista.

Després se'n van endur els jueus,
i jo no vaig dir res perquè jo no era un jueu.

Després van venir els obrers,

i jo no vaig dir res perquè no era obrer ni sindicalista.
Després es van ficar amb els catòlics,

i jo no vaig dir res perquè jo era protestant.
I quan finalment van venir per mi,
no quedava ningú per protestar.
"

13 comentaris:

Mireia ha dit...

L'Assumpta semper ens fa arribar la història d'una manera molt viva

SU ha dit...

Un llibre llegit i sentit...

Gràcies per les teves paraules, una vegada més, que traspuen molta emoció.

SU

L'Espolsada llibres ha dit...

I un gran pròleg que acompanya el llibre fet per l'Ariadna.
Gràcies per recordar Els contrabandistes de la llibertat.

horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

Amb un titòl així, no pot deixar d'esser una bonica història.

Impressionant, com sempre el teu enfoc.

Una abraçada

Anònim ha dit...

Que voleu que us digui, em va agradar molt més la maternitat d'elna. no hi trobo substància en aquest nou llibre de l'Assumpta. L'aportació és escassa

Anònim ha dit...

Per a mi, Els contrabandistes de la llibertat aporta testimoni i reconeixement i parla d'uns fets que nalmenys jo desconeixia: qui m'hauria dit que estant aquí sota el franquisme la gent voldria creuar la frontera. No és La maternitat d'Elna, tot i que s'hi aproxima més que no pas El seté camió. Tots ells donen reconeixement a la memòria oral, masses cops oblidada i deixada de banda en aquest país. I, el que penso que és més bo: tots ells fan que la història no sigui un munt de dades i fets impersonals, atançant-la a gent que com jo, no ens atrevim i ens fa mandra llegir un llibre d'història.
Volia felicitar-te pel pròleg, i no crec pas que no siguis escriptora, Ariadna!
Una abraçada.
Mª Rosa Puig.

jolector ha dit...

Gràcies per la recomanació i la teva sensibilitat, Ariadna!
Salut
Pep

digue'm ariadna ha dit...

... Moltes gràcies a totes i tots...
=:)

kweilan ha dit...

Se m'havia passat aquesta ressenya. El tindré en compte perquè els llibres d'aquesta autora són sempre interessants.

Anònim ha dit...

Al darrer número de la revista d'història L'AVENÇ hi ha un interessant article del professor de la UAB, Francesc Vilanova sobre aquest llibre. Contundet però a la vegada molt clar i il.lustratiu.

Anònim ha dit...

He llegit la ressenya de l'avenç. Sembla demostrat que aquest llibre de la Sra. Montellà és una còpia sense citar d'altres llibres. Què fort!

Anònim ha dit...

Què fort!. Que en diu l'autora i l'editorial?

Anònim ha dit...

Vergonyós. Com pot una autora apropiar-se de textos d'altres persones i fer-los seus amb total impunitat. La Sra- Montellà ha estat desemmascarada