11 de novembre de 2009

Pel camí dels mesos de l'any (fragment)


Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament. Això és el que procuro des de que vaig decidir no sojornar definitivament enlloc i fer de caminant. (...) Parteixo, doncs, altra vegada i novament em trobo recorrent els viaranys que duen als meus boscos. (...)
Amb aquests i altres pensaments volen els dies, i heus ací que tot d'una el vent d'aram de la tardor tremola sobre les muntanyes. Les ombres i les teranyines del bosc ens criden ara amb més pura veu. Les fulles grogues vacil.len o ja encatifen els camins humits, vora torrents amagats al fons de les clotades. Castanya i gla són a l'abast com petits tresors, com talismans, com brasses vegetals.


Joan Vinyoli. Fragment de PEL CAMÍ DELS MESOS DE L'ANY.

8 comentaris:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Mmmm, això és el que estic fent jo ara: viure poèticament. Fantàstic com ho defineix Vinyoli. Gràcies, Ariadna.

novesflors ha dit...

Un fragment preciós amb el qual, a més, m'identifique bastant.

L'Espolsada llibres ha dit...

Quin frgament més bonic!!!

digue'm ariadna ha dit...

Sílvia... i quin plaer poder gaudir així de la vida!...

Novesflors i Espolsada... aquest fragment pertany a la captivadora prosa poètica de Vinyoli, amb la que prologava el llibre "Els mesos de l'any", un magnífic passeig poètic per les estacions. Per casualitat, gràcies a l'apunt de Biel Barnils, en el recull I cremo tot en cant: Actes del 1er simposi internacional Joan Vinyoli, de Publicacions l'Abadia de Montserrat, he trobat a en Pep Solà que ens parla, en les pàgines 364-366, de com aquest "vent d'aram" esdevé un símbol en la veu poètica de Vinyoli...

jordicirach ha dit...

Espero que t'interessin les meves noves recomanacions del meu blog. A més ara amb un nou disseny, enquestes, i noves seccions. Si vols a més podem fer un intercanvi d'enllaços, espero que t'interessi! Records i cuida't l'Ànima. [www.imperdibleanima.blogspot.com]

L'imperdible de ℓ'Àηimα

digue'm ariadna ha dit...

Jordi... et vaig enllaçar fa uns dies, quan vaig passejar i descobrir el teu L'imperdible de l'Ànima... ens llegim...
=:)

El veí de dalt ha dit...

"La poesia allunya de les aparences
i fa propera la realitat"
(Joan Vinyoli, "No res, un fum", Encara les paraules; 1973)

Cal dir res més?

digue'm ariadna ha dit...

... Quan em van regalar el CD, després d'escoltar com Núria Candela diu en Joan Vinyoli i aquest "No res, un fum", amdbues veus agafen volada de tal manera que realment no cal dir res més...
=:)