1 de juny del 2009

La zona


Serguei Dovlàtov
LA ZONA
APUNTS D'UN VIGILANT DE CAMP
Ed. LaBreu Edicions

"A la nit vaig afanyar-me des de la comandància cap a la caserna. El camí més curt creuava la zona. Vaig passar pel costat de barracons solitaris, de bombetes groguenques embolicades amb filferro. M'afanyava, mentre sentia com s'entenien el silenci i la fredorada.
De tant en tant, s'obrien les portes dels barracons. De dins la vivenda calenta, d'entre un núvol de baf blanquinós, un reclús feia un bot cap a fora. Un va pixar, va fer un cigarret i va cridar cap a la torre:
-Hola, mestre! Qui de nosaltres és a la presó? Tu o jo?"

En la zona, la vida i l'home són tot i no-res. El filferro retalla l'aire, confonent vigilant i reclús. La presència i l'absència perden els seus trets i l'existència d'una, necessita intensament de l'existència de l'altra. En la zona, la cruesa i la sensibilitat s'endinsen en la foscor.

Les paraules ressonaven en el cap d'aquest vigilant, descrivint el que vivia i el seu voltant, de manera precisa. Els seus apunts es van fragmentar, però la seva experiència es va reconstruir en ser traslladada, de nou, al paper. I aquestes paraules, van prendre cos i veu per fer-nos sentir el que va sentir.

"No escric retrats fisiològics. Tampoc no escric sobre la presó i els reclusos. Volia escriure sobre la vida i les persones. I no vull convidar els meus lectors a una cambra dels horrors.
(...)
Torno a repetir que el que m'interessa és la vida, no la presó. I les persones, no els monstres."

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No he llegit La zona, però vistos els comentaris d´alguns blogs literaris i de L´hora del lector aviat...
Imma

kweilan ha dit...

Estic interessada en aquest llibre després de llegir el teu post i d'altres que el deixen molt bé.

Mireia ha dit...

El tinc pendent, per tots els coentaris que he anat llegit (i el teu post ha ajudat) penso que m'agaradarà, crec que serà una de es lectures de l'estiu.

digue'm ariadna ha dit...

... Si el llegiu, ja em direu què us sembla... i si voleu més Dovlàtov, en el laberint teniu Los nuestros i La extranjera...