Hogueras en la llanura

Shohei Ooka

HOGUERAS EN LA LLANURA

Ed. Libros del Asteroide

"El sendero se ensanchaba hasta permitir que dos personas marcharan a la par y atravesaba el bosque en línea recta. Los árboles formaban hileras a ambos lados, haciendo destellar sus ramitas más altas. Desde hacía mucho tiempo, yo no había visto un camino de esa anchura y eso era precisamente lo que me atemorizaba: el aire de humanidad que transpiraba."

Soldats derrotats d'una guerra. Soldats perduts en una illa. Soldats vagant per una selva desconeguda, amb una granada de mà per acabar amb la seva vida. Solitud en un clima advers. Fam en una situació límit. L'ésser humà i la supervivència.

Quan la mà esquerra agafa i atura l'acció de la mà dreta. Quan l'odi, la crueltat i l'egoisme es desperten. Quan les ganes de viure es remouen rabioses en el llot més profund de la naturalesa humana. Quan sorgeix el dubte de què és ser humà i què és no ser-ho.

Concisa mirada que endreça les paraules d'un perdedor perdut.