30 de desembre de 2008

Homenatge a Joan Brossa


Quan la poesia visual pren cos i surt al carrer.

Caminant entre el Velòdrom d'Horta i el Parc del Laberint, l'espai urbà esdevé poema. Un caminal ens anuncia la làpida "Naixença, el camí, pauses i entonacions i final". Aixecant-se davant dels nostres ulls de vianants-lectors, El Poema Visual Transitable en Tres Temps. En ell, la paraula i la lletra han fugit del paper, i s'han fet corpòries, verticals i massisses.



Imatges de la fototeca.cat de l'Enciclopèdia Catalana (ref. 42529, 41898, 41897).

Inicia el recorregut, una gran lletra A, majúscula i de pal, encapçalant la nostra marxa. Creuem un espai on signes de puntuació i d'entonació jeuen a terra, blocs d'accidents i reflexions que marquen el ritme del nostre pas. En arribar a una altra lletra A, destruïda i degradada en l'espai i en el temps, sabem del final del camí. Un poema visual transitable que marca tres temps. Un poema corpori que ens parla en un espai real i urbà. Una creació del poeta que va buscar més enllà de les formes expressives establertes.

Sextina per a un poema visual transitable,
en tres parts, situat en un espai urbà,
a l'entorn del Velòdrom d'Horta.

Als arquitectes
Esteve Bonell i Quico Rius.


La primera de les lletres
té sis metres d'alçada i és de pedra
enmig de balancins, voltada d'arbres.
(Més endavant la podrem veure a trossos.)
Ve a ser com la primera part d'un llibre
on els signes no són res més que signes.

Sobre un parterre hi ha els signes
de puntuació. Entre les lletres
corre un camí vermell (el curs del llibre).
Per fi, entre els desmais hi ha els blocs de pedra
de la mateixa lletra feta a trossos.
El caminal és vorejat per arbres.

Aquest "text" rodejat d'arbres
i junt amb el parterre ple de signes
apunta el pas dels dies fins als trossos
de la segona A. Entre les lletres,
hi trobareu plantes, arbres, herba i pedra,
i, tot plegat, ho imagineu un llibre.

Vol ser, com la vida, un llibre,
que té comes i punts enmig dels arbres,
un naixement i un curs damunt la pedra
i un sol final, ben lluny de falsos signes,
perquè la vida aquí fuig de les lletres
si amb el teu seny ajuntes parts i trossos.

Moltes miques fan bons trossos.
Aquí el secret escapa de tot llibre
i en passejar pel mig de dues lletres
podeu mirar el camí o escoltar uns arbres.
Les coses i el paisatge són signes
per entornar el discurs de pedra a pedra.

L'última lletra de pedra
ens recorda el destí, caiguda a trossos
l'assolament de la vida; i els signes
d'entonació o de pausa -com al llibre-
són incidents dels discurs. (També els arbres
poden enraonar més que les lletres...)

Amb dues lletres, i pegant en pedra,
en camí d'arbres veus desfer-se trossos
de mots d'un llibre nat sota mals signes.

Joan Brossa.

Dins de la proposta de l'ablogcedari, on s'hi recullen tots els homenatges fets a Joan Brossa.

5 comentaris:

lizquies ha dit...

Ostres, gràcies

He passat un miler de vegades per allà i no sabia res de tot això.

gràcies per aquesta petita finestra a la cultura i a Barcelona

jacob ha dit...

Un sentit homenatge.
Feliç any nou!!

Anònim ha dit...

M´imagino Joan BROSSA assegut a la seva butaca de la Filmoteca veient el gran homenatge que li ha fet la blogesfera.
Imma

toni prat ha dit...

És una idea relativament fresca i interessant, això de posar poemes visuals materialitzats volumètricament al carrer...

N'hi ha que poden fer perfectement alhora, la funció d'escultura també per la seva plasticitat...

Potser seria una rellevant didàctica per fer-nos d'introducció en aquesta branca de la comunicació...

vpamies ha dit...

Encara estic recorrent els blogs participants a l'homenatge Brossa.

Realment la poesia visual al carrer és impactant. Brossa ha deixat un llegat ben perceptible a Barcelona.