21 de desembre de 2008

La pasión



Jeanette Winterson
LA PASIÓN
Ed. Lumen

"Ansiaba sentir, pero no sabía qué. Aprendemos palabras como pasión y éxtasis, pero se quedan en la página. A veces intentamos darles la vuelta, averiguar qué hay al otro lado y todos podemos contar una anécdota sobre una mujer, un burdel, una noche de opio o una guerra. Le tenemos miedo. Tenemos miedo de la pasión y nos reímos del exceso de amor y de los que aman sin límite.
A pesar de todo, ansiamos sentir."



Un jove pagès vol ser lliure, es fa sodat i només mata pollastres. Una jove filla de barquer, s'enamora, dóna el cor, i més tard es casa amb un home ric i gros. El desig de Napoleó durà la guerra a Rússia. Un hivern de fred i neu caurà sobre les tropes i els pobles. Una deserció, una trobada i un llarg camí a peu. En la ciutat dels laberints d'aigua, un cor serà recuperat i un home morirà assassinat. Des de la finestra es veurà una barca, una dona pèl-roja i una nena petita.

Segurament hi ha un espai en blanc que espera la seva paraula. Allí, una darrera l'altra, dibuixaran ciutats sobre les aigües, laberints de pensaments i històries que omplen la solitud. Parlaran en silenci amb un bell so. Donaran llum a cada tipus d'obscuritat. Fugiran de classificacions i de gèneres per només emmirallar sentiments. I, a poc a poc, suaument, sortiran per ficar-se ben endins.

"Sigo escribiendo, y así tendré siempre algo que leer."

5 comentaris:

novesflors ha dit...

Jo també ho he pensat de vegades, que admirem la passió però alhora la temem, per si de cas irromp inesperadament quan no l'hem cridada i espatlla la nostra "seguretat quotidiana".

kweilan ha dit...

El desig i la passió ens allunya de la monotonia i ens separa de l'avorriment...no hem de tenir por perquè gràcies a ells coneixem altres móns que no estan a l'abast nostre cada dia.
M'agraden els teus escrits.

jacob ha dit...

Penso com novesflors, li tenim una certa por. Però sense passió, que seria de nosaltres?

digue'm ariadna ha dit...

... En més d'una ocasió, la passió, el desig... estimar... ens fa por, com si sentir amb tota la força i intensitat ens pogués acabar fent mal, quedessin al descobert la vulnerabilitat de les nostres emocions i els nostres sentiments i la incertesa i inseguretat poguessin manllevar una part de nosaltres mateixos. Però, a la vegada, en més d'una ocasió, ens deixem arrossegar per la mateixa força i intensitat, tanquem els ulls i fem aquell pas endavant al buit, i saltem... potser per descobrir que res era com ens imaginavem i que la realitat supera qualsevol somni. I així anem, oscil.lant entre dualitats oposades, donant i rebent, gaudint i patint, perquè, en el fons, necessitem sentir plenament...

horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

Qui ha conegut algún cop la passió la seguirá buscant sense por.

És una manera de viure, d'entendre la vida. Compartir-ho és fantàstic

Una abraçada