Stanislaw Lem
EL HOSPITAL DE LA TRANSFIGURACIÓN
Ed. Impedimenta
"Todo cuanto les rodeaba se iba filtrando en su interior, y más cuando dejaba de mirar fijamente los objetos y permitía que estos le observaran. Sentía que sobre las experiencias de los últimos días se iba formando poco a poco una nueva estructura geológica de recuerdos que iba solidificándose de modo gradual. Una estructura cuya base se hallaba expuesta a la erosión de los sueños, y cuya cumbre era fluida y movediza, abandonada a las influencias del mundo exterior."
Un jove metge arriba a un sanatori aïllat. Pacients, col.legues, personal sanitari, habitants del bosc, omplen les seves reflexions. Pensaments amb reflexos d'humanitat. Referències del món exterior i del món interior. Les observacions entrellaçades van teixint una corda fluixa. Sobre seu, el funambulista camina a mida que el vertigen ho va distorsionant tot, transfigurant i buidant, lentament, el seu pas.
El temps ve marcat per belles i senzilles descripcions. Colors i textures marquen els canvis. Però, els sotracs durs i cruels degraden la visió. La condició humana dóna un compàs sobtat que s'accelera. I tot, comença a trontollar. I la frontera marcada pels murs del sanatori, cau davant la brutalitat.
4 comentaris:
M'han parlat molt bé d'Stanislaw Lem (l'autor de Solaris). És una sort que Impedimenta vulgui recuperar la seva obra de ficció, per donar a conèixer aquest mestre de la ciència ficció de parla no anglesa.
Has llegit Vacío Perfecto?
La imatge del funambulista dalt de la corda fluixa és genial, dibuixa la sensació que es té quan tot el que hi ha al voltant d'una persona comença a caure, el vertigen de veure que allò en que creia no és tan sòlid com es pensava.
Un plaer
el lector
Hola Ariadna,
M'agradaria escoltar-ho.
M'encanta.
Una abraçada
Fou un autor que el vaig coneixer amb "Memórias encontradas en una bañera"...guardo un gran record d'ell.
Lector... el tinc pendent després de llegir L'Hospital. En moltes ocasions, la sensació de vertigen entra dins nostre i ho distorsiona tot, i no sempre podem guardar l'equilibri, perquè no en sabem més o perquè ens supera o per por o...
Horabaixa... moltes gràcies... Penso que en llegir, s'escolten dins nostre les paraules amb una veu íntima i callada que només nosaltres coneixem; alguns cops, s'alça la veu i llegim i escoltem, com si ens fes falta poder percebre les paraules des de dins i des de fora alhora; i en poques ocasions, es llegeix pels altres, com si una vergonya caigués i ens mantingués reclosos en el silenci...
Jacob... en prenc bona nota d'aquest títol, moltes gràcies...
Publica un comentari a l'entrada