9 de desembre del 2008

De... Digues que m'estimes...



... encara que sigui mentida.


"I, ara que acabo, m'adono que he estat fent trampa en aquest escrit que teniu a les mans. He intentat, a l'inici, de definir l'ofici d'escriure com un ofici qualsevol i no ho he aconseguit. L'he estat sublimant. Però, per què no fer-ho, quan el món et continua deixant perplexa i te'n sents separada? Escriure és, doncs, plaer i privilegi. I, si voleu, revenja. O miracle. Tant se val. Perquè sempre hi haurà un altre ésser, escindit i perplex, que ens llegirà i, en llegir-nos, farà una obra més gran, quasi perfecta, una obra diferent. I aleshores comença el plaer del lector i s'acaba la nostra feina."


Montserrat Roig. Retall de: DIGUES QUE M'ESTIMES ENCARA QUE SIGUI MENTIDA.

12 comentaris:

SU ha dit...

Escriure... Llegir... Escriure... Llegir... Escriure... Llegir...
Quina enyorança de la Montserrat Roig i dels seus llibres!

Gràcies pel post!

SU

L'Espolsada llibres ha dit...

Fantàstic, és un dels meus llibres preferits!

Sadurní ha dit...

Tot escriptor necessita trobar el seu públic. El miracle de ser llegit, la llavor que creix.

Salutacions,
S.

jacob ha dit...

Sempre....

kweilan ha dit...

Tornar a recordar la Montserrat Roig encara em produeix tristesa. M'agradava molt ella, el que deia, les seues entrevistes, els seus llibres...persones tan íntegres i tan intel.ligents sempre es troben a faltar.

Anònim ha dit...

Hola!
T´agreixo molt que hagis recordat la MONTSERRRAT ROIG, bona escriptora de ficció i de les realitats més crues.
Gràcies a que el meu germà es comprava i llegia molts dels seus llibres, aleshores en seguia l´exemple.
Ens queden els seus llibres
Imma

Isabel de Llegim...? ha dit...

Magnífic i emotiu record.

Gràcies

Rokins ha dit...

Molt maca aquesta reflexió... És molt important que cada persona trobi les seva via d'expressió, ja sigui escrivint com és el teu cas, creant imatges con seria el meu o cuinant, o plantant roses, clavant claus d'atres... cadascú la seva via per sentir-se més a prop del món, més implicat, més satisfet...

Anònim ha dit...

Una escriptora de qui encara no n'he llegit res!!!!! Quina vergonya, a veure s m'afanyo!

novesflors ha dit...

M'agraden les reflexions que fa sobre el fet d'escriure i la participació del lector/a en l'obra creativa, Així, una obra artística en són moltes, perquè cada lector, amb la seua lectura-mirada-interpretació la completa d'una manera diferent.

digue'm ariadna ha dit...

... Gràcies pels vostres comentaris... La personalitat i l'obra de Montserrat Roig és un referent per molts lectors i lectores, i diria, també, per molts escriptors i escriptores. M'agrada creure que l'escriptura i la seva lectura no són actes aïllats, que poden inclús complementar-se, fent, com diu ella, "una obra més gran, quasi perfecta, una obra diferent", i que poden encetar un diàleg més enllà dels actes estrictes d'escriure i llegir...

horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

Quina dona. Molts dels seus llibres, començaven encisan amb el titòl.

Terrible perdúa.

Una abraçada