Deia Espriu que la vida era un laberint grotesc. Al final, hi havia la mort, el no-res. Com molts autors contemporanis seus, tenia una visió pessimista de la vida, però la seva mirada valorava la vida terrenal com aquella que calia viure perquè era la única.
El gran titellaire movia els fils dels seus personatges, entre el quotidià i la mitologia clàssica, en el gran escenari del teatre del món. Entre el lirisme dels records d'infantesa i la sòrdida realitat, parlava del comportament humà, les convencions socials, la llengua, el país i la mort. Un llenguatge expressiu i ric, culte i popular, ple de paraules que conformaven el camí de silencis d'una recerca personal.
Salvador Espriu
ARIADNA AL LABERINT GROTESC
MOLC. Edicions 62 i "la Caixa".
En trenta-dues narracions sintètiques apareix l'univers espriuà. Un ball de personatges al so de monòlegs interiors i diàlegs amb espurnes de satírica realitat. Veus i titelles grotesques que omplen un laberint sense perill, on s'insinuen nous caminals. El ritme de lectura s'adapta a l'ànim del lector, coneixedor del fil que marca el punt de partida i que obre l'encís de cada encreuament.
"Perquè el vell ha après que 'tornaran a néixer molts mots que ja han caigut, i cauran d'altres que ara són en honor'. Perquè ha comprès, des de les seves íntimes i perilloses contradiccions, que 'el llenguatge futur de l'art és sempre un llenguatge inconegut'."
L'HOME JOVE I EL VELL,
pròleg de Salvador Espriu a l'edició de l'Ariadna al laberint grotesc del 1975.
... Avui fa un any que des del laberint, el vent és ple de mots. Paraules que, com bombolles de sabó, s'alcen i pugen amunt. De colors irisats, juguen amb l'aire, suren sobre caps i teulades i rodolen i ballen. Plenes de sensacions i sentiments, giravolten suggerents en un temps dilatat, en un espai il.limitat, i esperen. Suspeses en l'aire, arreplegades en una grotesca corrua, escolten les veus i els comentaris, les paraules escrites i xiuxiuejades per tots aquells i aquelles, que han passejat deixant la seva petjada en aquest petit i senzill laberint...... Moltes gràcies...
Il.lustració de Nicoletta Tomas, PREGUNTES A L'AIRE.
14 comentaris:
Gràcies a tu per deixar-nos recórrer aquest laberint.
Una abraçada,
Fe
Quan has dit que feia un any que hi ets, he fet un recorregut invers pel laberint i he trobat això:
Maria-Antònia Oliver, "Colors de mar"
"Un recull de relats amb gust de mar i d'illa, d'amor i de pèrdua. Amb regust salat i de tramuntana, que et porten allí on et vols deixar emportar."
Ho recordes?
Felicitats per l'aniversari del laberint.
Enhorabona per l'aniversari. I molt recomanable, el llibre de l'Espriu (de fet, com tot el que va escriure). Salutacions.
Felicitats per l'aniversari. I gràcies pel "laberint", un espai plàcid on les paraules i les imatges inciten a reposar i contemplar.
Gràcies per deixar-nos compartir la teva intel.ligència i sensibilitat
Una abraçada
Felicitats pel primer anyet Ariadna, que continues tenint fil durant molt de temps...
gràcies a tu
Celebro que hi siguis i espero que hi continuïs sent, amb paraules, imatges, amb tot això tan bonic que ens mostres un dia rere l'altre.
Felicitats,
Espero que continues il.luminant-me el camí literari durant uns quants anys mes!!!
Per molts anys ariadna,
no deixis mai aquest espai laberíntic!!!
Per molts d'anys.
Un any de laberint i esperem que molts més: felicitats!
Salut
Felicitats, encara que tard, ja han passat uns dies.
I em fas pensar que conec molt poc Salvador Espriu, per no dir gens. Que espero viure molts anys per, entre altres coses, conèixer la seva obra. Crec que valdrà la pena conèixer-lo.
Sento el retard.
Gràcies a tu i al teu laberint, que desitjo continui fent anys!
Una abraçada
Ua ua sirenes , sorolls , crits , disbauxa , aparicions mistiques , surrealisme privat , extraccions de dents sense anestesia , televisors vells llençats per finestres , i a contracorrent de vegades paraules d´amor sencilles i tendres i un avis important ! : Si veieu a Ecolampadi Miravitlles digueuli q jo tambe escriure un llibre per discutir Joan Vulgar es dira: M´hauries de contradir contradient les contradiccions q contradiuen el q has escrit. Despres Joan Abelló digue a Joan Vulgar: Potser el q no t´atrevies a asegurar q el q podia ser nou sota el sol era Deu ja q esta en tot i es etern i no pot ser jove ni vell
Publica un comentari a l'entrada