13 de setembre de 2008

La ciutat cansada



Pere Calders.
LA CIUTAT CANSADA
Edicions 62.

"La Marta riu. La seva és una rialla que es desplega i flota com una serpentina, encomanant-se als demés. La recull una nena que la passa a un vell el qual, sense tenir-ne esment la fa volar fins els llavis d'una dona que està alletant el seu fill. L'infant respon a través de l'instint i la mare, exultant, crida al seu espòs.
-Mira- li diu-. El nen ha somrigut!
-T'ho sembla- respon el pare procurant dissimular l'interés. Però no: aquella vegada és de veres i la rialla omple llavors la boca de l'home que la rep i la transmet alegrement. La serpentina recorre tota la caravana, vaiverejant, i de cop se la troba en Flèndit en el seu rostre, que es distingeix plàcidament.
'I ara de què rius, si es pot saber?', es pregunta el noi, temerós de tornar-se beneit. Però lligat per una màgica disciplina, procura allargar fins el senyor Orbeu la invisible cinta de colors.
El senyor Orbeu sent la impalpable nosa a la cara i presta resistència. Està decidit a no expressar sentiments perquè sí i s'aguanta amb fermesa, procura no respirar. L'esforç el congestiona, però guanya ell i el volàtil contacte es resol en un accés de tos.
Així mor la fresca, la quasi infantil rialla de la Marta."



Novel.la inacabada i abandonada. Després d'anys de treball, un desencant, un desànim, aturen un projecte. Entre el llegat de papers i manuscrits, La ciutat cansada.

No es poden negar els tocs calderians. La mirada irònica a l'absurd de situacions que oscil.len entre la veritat i l'aparença. Com allò que es fa i allò que es diu no sempre van de la mà. Malentès, indiferència, interès, inseguretat, imposició, adaptació i el deixar-se endur, caminen un al costat de l'altre. El progressiu buidatge d'una ciutat dóna una visió desencisada de la condició humana.

Una narració sense el polit i el sedàs de l'autor. Ell mateix va deixar aquesta ciutat, potser cansat, potser desil.lusionat.
Em pregunto si l'autor hauria volgut veure publicat aquest abandó.

8 comentaris:

gulchenruz ha dit...

Molt em temo que no, almenys quan jo abandono alguna cosa es perquè no val la pena trencar-s'hi les banyes, en cap més cas abandono.

Gulchenruz, a un pas de deixar-ho tot (menys la vida, evidentment).

SV ha dit...

Em sembla qüestionable èticament que es publiqui una cosa que l'autor mateix considerava inacabada.

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

a mi no m'agradaria que es publiqués una cosa meva inacabada

gulchenruz ha dit...

Però ens hem de preguntar, si no volia que es publiques, per què ho guardava, per què no ho destruia?

Sempre tindrem el dubte.

SU ha dit...

Penso que és una obra que no s'hauria d'haver publicat. És una qüestió delicada. Ara, pel poc que conec de Calders, potser ni ell sabia que encara tenia el manuscrit...

Salut i bones lectures!

SU, meitat

Olívia ha dit...

Uffff! m'havia fet a la idea de comrar-lo i llegir-lo, però sembla que tots esteu d'acord en que no s'hauria d'haver publicat i ara em feu dubtar!!

L'Espolsada llibres ha dit...

Ja que l'han publicat, llegim-lo, no?

digue'm ariadna ha dit...

... Només puc imaginar que un escriptor que escriu, llegeix, reescriu i rellegeix la seva obra abans de que aquesta es publiqui, podria ben bé pensar que ha donat una feina a mig fer si no ha pogut completar el cicle de creació i correcció. Un dels motius que en Joan Melcion, en el pròleg, mostra com a clau de l'abandó del projecte ve d'una confessió de l'escriptor al seu pare, en una carta de l'abril de 1951: "No escric gens, o gairebé gens, potser perquè al faltar l'estímul de les possibilitats de publicar o bé (per dir-ho d'una manera menys crua) la falta de contacte amb els lectors que jo desitjaria, fa que les obres en curs i els projectes s'allarguin indefinidament." En Joan Melcion creu que aquest "desànim per la improbabilitat de veure-la finalment editada i els dubtes sobre la seva recepció, en haver perdut el contacte amb els 'lectors que jo desitjaria'", expliquen perquè en Calders es va cansar de La ciutat cansada, tot i seguir escrivint contes (gènere que en aquell moment li permetia unes possibilitats de publicació i dedicació alternatives). La qüestió crec que és bàsicament ètica, com també comenta en SV, tant per part dels hereus del llegat manuscrit de Calders, com per part de l'editorial que dóna a conèixer l'obra de l'escriptor i que ara decideix publicar aquesta novel.la "per posar-la a l'abast dels lectors", la mateixa novel.la que l'escriptor va abandonar inacabada per la impossibilitat d'estar en contacte amb aquells lectors que ell desitjava...