18 de setembre de 2008

La isla



Giani Stuparich
LA ISLA
Ed. Minúscula

"... El hijo vio empequeñecerse la isla, desvanecerse en el horizonte bajo el inmenso resplandor del mar. Fue aquel el primer momento en el que tuvo la conciencia precisa y simple de lo que perdía al perder a su padre."



Un pare i un fill es retroben. Un darrer viatge. Una illa on un s'afronta a la paraula deixar i l'altre a la paraula perdre. Una illa de llums i ombres, passat i present, vida i mort. Vides que com illes són envoltades de mar, per sobre tenen l'aire i el cel, i es troben enmig d'un temps.

La veu podria sortir, alta i clara, i explicar la realitat. Aquella que s'amaga sota la tela de petites mentides que no volen causar dolor ni desvetllar tristeses. La veu podria dir les coses pel seu nom. No ho fa. Un nus no la deixa. La mort allarga la mà i la mirada es perd davant una terra emergent.

12 comentaris:

olívia ha dit...

El tinc la pila de llibres per llegir!!!!

Isabel de Llegim...? ha dit...

Aquest estiu he estat a Sicilia i el fet de que aquesta història passi en una illa m'atreu molt, tambè el tema de la mort, aquesta relació pare-fill...
M'has acabat de donar l'empenteta, serà el meu llibre de cap de setmana.
Per cert, m'agrada molt el petit format dels llibres que edita Minuscula, fan coses de molta qüalitat.
Una abraçada

Sif ha dit...

Me'l vaig llegir fa molt poquet i em va encantar. Una petita joia.

digue'm ariadna ha dit...

Olívia... quan el llegeixis em dius el què, i gaudeix molt de les vacances i de les lectures...

Isabel... aquest darrer viatge plegats i les reflexions del fill, tot allò que calla malgrat desitjar poder-ho dir, estan descrites d'una manera poètica, directa i admirable... el catàleg de Minúscula és molt acurat, amb una selecció molt cuidada i treballada i amb un format molt agradable, a mi també m'agrada molt...

Sif... sí que resulta una petita joia o com diu en Magris "una obra d'art- una autèntica obra d'art-"...

lizquies ha dit...

El dia de Sant Jordi, la meva mare em va fer recorrer tota la Rambla buscant aquest llibre, al final en va triar un altres.

Vaig perdre l'oportunitat, però llegint totes les vostres "bones" crítiques, crec que el possaré a la llista de pròxima compra

OhCapità ha dit...

oh!

i encara no l'he llegit, ... mmm, la sinopsi que hi fas incita a fer-ho, ...

vaig a buscar-lo, a veure si el trobo, ..

digue'm ariadna ha dit...

Lizquies... espero, doncs, a que el llegeixis...

Ohcapità... i un cop trobat i llegit, m'agradarà molt retrobar de nou La isla, benvingut al laberint...

Jacob ha dit...

Potser com habitant d'una illa, tindria que començar aquesta lectura!! Gràcies Ariadna!

digue'm ariadna ha dit...

Jacob... no sé perquè, quan vaig llegir el fragment de la cançó que comentaves "se sueña como se vive, solo", vaig pensar en com et sents quan silencies una veritat com la que calla aquest fill...

Jacob ha dit...

No és un exercici suau si entenem la vida com un exercici d'aprenentatge. La sensació del "se vive como se sueña, solo" esdevé com onades de calfreds i no sempre...el cas és que pertany als grans temes de quasi totes les arts..
shalom

SergiBR ha dit...

Encara que els nostres escrits són tan antagònics com la nit al dia, sempre fa gràcia trobar un bloc veí. Endavant...

digue'm ariadna ha dit...

Jacob... la vida i el somni en les arts, com diuen, es busquen i es troben, se separen i s'allunyen, segurament com a reflexe d'aquest aprenentatge real que va omplint dia a dia el pas de la nostra petita fracció de temps de descobertes i coneixements...

Sergibr... benvingut al laberint, ens llegim i gràcies...