Maria-Mercè Marçal
LA PASSIÓ SEGONS RENÉE VIVIEN
Ed. LaButxaca
" L'encís tan dolorós dels esbossos m'atreu.
... Allò que em sembla crucial és la seva lúcida i gens resignada consciència d'esbós, és a dir, d'incompleció, i, alhora, la intuïtiva certesa que qualsevol intent de plenitud real seria fal.laç: només el somni -el desig?- pot omplir aquest buit, aquesta ànsia immoderada i desmesurada, sempre decebuda, de totalitat i d'absolut. I, estretament lligada al somni, al desig, la literatura."
Fragments i retalls donen forma a una vida breu i intensa. Veus dels qui la van conèixer, dels qui l'admiren, dels qui la recorden. Esbossos de tristesa, il.lusió, enyor i passió. Reflexes d'una mirada trasbalsada per la realitat. Miratges fets de carn i de pell, de llàgrimes i paraules.
Novel.la que trenca la linealitat d'una biografia. Presentació fragmentada i indirecta d'una vida. Una veu que ens deixa petites engrunes dels seus versos a través de perspectives que convergeixen i divergeixen en un espai a mig fer.
Una passió complexa i singular bastida des de la fascinació i la recerca.
12 comentaris:
M'interessa moltíssim, aquest llibre. Intentaré trobar-lo tan aviat com puga.
Com sempre, gràcies.
Només en conec la poesia, de la Maria Mercè Marçal. Serà qüestió que a partir d'ara també llegeixi la seva prosa.
Salutacions
Una gran novel·la!!!
Recomano la seva lectura fervorosament!
Gràcies pel post, Ariadna.
Ens llegim,
SU, meitat fervorosa?
estic encantada d'haver descobert aquest bloc! Veig que compartim gustos literaris pel que fa a Renée Vivien, Marçal, Akhmàtova... són muses que ho trasbalsen tot. I què dir de "La passió segons Renée Vivien"? Una meravella, un encís.
Novesflors... els personatges i els fragments de la vida de Renée-Pauline donen forma a un esquelet que Maria-Mercè Marçal va completant i revestint des de la ficció, fruit de la fascinació que va despertar en ella la poetessa, tant per la seva obra com per la seva vida... espero que el trobis ben aviat i el puguis llegir...
SV... de fet és la única novel.la de Maria-Mercè Marçal, i podriem dir que està feta de retalls, o com diu la pròpia autora a les notes, el seu relat té "per la seva estructura alguna cosa d'esbós (...), alguna cosa de trencaclosques a mig fer (...), alguna cosa, encara, de collage"... benvingut al laberint, ens llegim...
SU... totalment d'acord... la qualitat poètica de la prosa que flueix en cada fragment de la vida de la dona i de la poetessa, en el seu entorn i en la literatura, a través de totes aquelles veus que configuren aquest relat, fan que la seva lectura vagi entrant a poc a poc i de manera ferma dins nostre...
Mirielle... sí, trasbalsen... encara que passi el temps, la seva veu, el seu llenguatge poètic i la seva força continuen tenint una frescor que fascina i que no deixa de sorprendre... benvinguda al laberint, ens llegim...
He de confessar que el vaig començar en una mala època i que no vaig poder avançar, però és un d'aquells llibres a la pila de segones oportunitats.
Espolsada... aquestes piles de tots aquells llibres que esperen que trobem el seu moment, que les nostres mans els agafin com si fos el primer cop i els nostres ulls es perdin entre les seves paraules...
Hola, he descobert avui aquest blog. La meva passió per la literatura de ben segur que farà que hi entri sovint. He vist que t'agrada J Coca, "La Japonesa" em va encantar!!!
Fins aviat
ariadna,
no puc sentir entuasiasme per aquesta novel·la de la Marçal, en realitat, puc dir que no m'agrada... En canvi, adoro la seva poesia, has llegit el poema que fa sobre la dona de Lot??? basant-se, si no m'equivoco, en un de l'Akhmàtova... bé, el dec tenir en alguna banda, ja el buscaré...
Olívia... La Japonesa és una lectura pendent, que espero poder llegir ben aviat. Benvinguda al laberint sempre que vulguis...
Cnossos... M'hi has fet pensar i he recuperat tres dones de Lot de tres veus de dona diferents, en el laberint que comença el mes de setembre...
=:)
Fa temps que segueixo el teu blog.
En vaig ser coneixedora a travès de l'Assumpta Montellà i la veritat es que m'agrada molt passejar-me per aquest laberint.
La sorpresa i alegria ha estat veure que parles de la Maria-Mercè Marçal, coincidint en un moment en que des de Llegim...?llibreria d'Igualada hem editat un Cd. amb la seva poesia que porta per títol "Lluna, sal , sang, exili" i sextina inèdita. Els poemes els diu la Núria Candela i la música que acompanya els poemes la feta la Concepció Ramió. L'hem editat coincidint amb el desè aniversari de la seva mort, però fou concebut fa deu anys i com a homenatge i record de la seva perdua. Voldria fer-te arribar un exemplar perquè ens donis la teva opinió.
Gràcies pel teu laberint humanament i literariament tan generos.
Una abraçada
Isabel... Moltes gràcies i benvinguda al laberint, serà un plaer escoltar aquest CD...
Publica un comentari a l'entrada