Carta a la posteritat. Carta a Boccaccio

Domenico Fetti. Noia llegint, 1620.

Francesco Petrarca

CARTA A LA POSTERITAT. CARTA A BOCCACCIO

Ed. Adesiara

El llenguatge. Aquesta capacitat de l'ésser humà de comunicar-se mitjançant un sistema de signes, aquesta capacitat complexa, ha estat motiu de múltiples reflexions i visions al llarg de la història.

La paraula escrita configura el text. Com a lectors, ens deixem endur per aquelles línies que, fixades en un paper, ens apropen tot allò que en el seu dia l'autor va voler dir i explicar. Anem descodificant el seu escrit, però no només ens quedem amb les paraules i el seu significat literal, ens perdem entre elles, volem deduir el que no s'ha deixat escrit explícitament, intentem arribar a aquell punt rere aquestes paraules que donen la mirada, la intenció i l'essència de l'escriptor. I tot i que podem trobar la comprensió més o menys tèrbola, seguim llegint per comprendre, per conèixer, per gaudir, per sentir i per emocionar-nos. La paraula escrita queda en el paper, i tan important és la tasca de qui l'escriu, com l'ús que en faci aquell qui la llegeix.


L'etern enamorat de Laura, conscient de la seva tasca, escriu una carta per aquells que el llegeixin. En un diàleg amistós i proper, traspassa la dimensió plana. Anirà descobrint retalls de la seva vida, de les seves vivències, de les seves impressions i de les seves passions que vol que el lector conegui de la seva mà.

Aquest poeta que va crear un espai líric humà, quan amb totes els variacions mètriques i formals feia dialogar el seu jo poètic, amb la seva estimada i l'Amor, no deixava de transmetre una visió personal de l'existència humana. Com també pot llegir-se en la carta dirigida a l'autor del Decameró, el seu amic. En aquesta epístola parla d'aquell sentiment capaç d'unir ànimes afins, que s'admiren pel que és cada ésser, i ho argumenta i ho raona des de la seva admiració vers els clàssics. Malgrat l'edat i els bons consells de repós, la seva ànima necessita aliment. En el seu cas: treball, estudi, lectura, aprenentatge i escriptura, seran les fonts que faran allargar la seva vida fins aquell instant en el que la mort el trobarà sentat a la seva taula de treball.

En aquest llibre, un dels intel.lectuals europeus més importants i influents de la història de la literatura, ens deixa dues cartes, dos fragments de la seva vida i de la seva ànima.

"Fuerit tibi forsan de me aliquid auditum; quanquam et hoc dubium sit an exiguum et obscurum longe nomen seu locorum seu temporum peruenturum sit. Et illud forsitan optabis nosse: quid hominis fuerim aut quis operum exitus meorum, eorum maxime quorum ad te fama peruenerit uel quorum tenue nomen audieris."

Posteritati.

"Potser alguna cosa hauràs sentit dir de mi; encara que també dubtós que el meu nom, insignificant i obscur com és, arribi gaire lluny, tant en l'espai com en el temps. I desitjaràs potser saber això: quin home he estat o quina ha estat la sort dels meus escrits, especialment la d'aquells la fama dels quals haurà arribat fins a tu o la d'aquells altres que tan sols hauràs sentit anomenar."

A la posteritat.