2 d’agost del 2008

Encara el tram



Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.

I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!

Joan Salvat-Papasseit. ENCARA EL TRAM. L'irradiador del port i les gavines.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Joan Salvat-Papasseit, un dels meus preferits. Els seus poemes mostren un gran vitalisme tot i la seua malaltia i mort prematura.

Biel Barnils Carrera ha dit...

Sempre meravellós Papasseit! Quantes vegades ens hem trobat ulls i cares que ens han enamorat als trams, metros i autobusos de la ciutat...

digue'm ariadna ha dit...

... Per si teniu temps...