Danilo Kis.
ENCICLOPEDIA DE LOS MUERTOS.
Ed. Acantilado.
"La història es, para la Enciclopedia de los muertos, la suma de los destinos humanos, un conjunto de acontecimientos efímeros. Por esta razón está reseñada cada actividad, cada pensamiento, cada soplo creador, cada cota inscrita en el registro, cada pala de barro, cada movimiento que haya desplazado un ladrillo de los muros derrumbados."
LA ENCICLOPEDIA DE LOS MUERTOS (TODA UNA VIDA).
"Un sueño sin ilusiones y sin dudas, un sueño provisto de lengua y de sentidos, un sueño no sólo del alma sino también del cuerpo, sueño de la conciencia tanto como del cuerpo, sueño de contornos claros y precisos, con su propio idioma y sus propios sonidos, un sueño palpable, un sueño que se puede sentir con la lengua, el olfato y el oído, un sueño más fuerte que la realidad, un sueño..."
LA LEYENDA DE LOS DURMIENTES.
"La única biblioteca personal del hombre es la que permanece en su memoria: la quintaesencia, el residuo."
EL LIBRO DE LOS REYES Y DE LOS TONTOS.
Entre somnis vertaders i silencis falsos: el mag desafia el déu, les flors igualen les noies en els honors, les pàgines de vida impedeixen la pèrdua i l'oblit, les cavernes s'omplen dels sentits de les il.lusions, els miralls delaten l'horror del bosc, les ensenyances oscil.len entre aprendre el bé o el mal, les condemnes fan trontollar l'honor i l'orgull, la conspiració es revela oracle de la tragèdia, les cartes parlen de tot allò que és i que no està.
Al.legories que desperten emocions vives i penoses, amarades d'ironia, davant la vida, l'amor i la mort. Vagareig entre la realitat i la ficció, el document i la paràbola, la fantasia i l'erudició. Relats que van més enllà d'aquella experiència sensible que descobreix una veritat fonamentada en l'artifici, o un artifici fonamentat en la veritat.
3 comentaris:
Un llibre i un autor imprescindible!. Enhorabona, molt bo el teu bloc Ariadna.
... Moltes gràcies i benvingut/benvinguda al laberint... vaig descobrir en Danilo Kis farà uns anys amb "Una tomba per a Boris Davidovic. Set capítols d'una sola història" i em va agradar molt la seva mirada aguda amb tocs irònics d'aquelles realitats que acaben barrejant-se amb el seu imaginari i que fan d'ell un escriptor significant...
Val a dir que no havia llegit res de l'autor i amb el teu post em vas fer venir ganes de descobrir-lo: he començat per Una Tomba per a Boris Davidovic i coincideixo amb els comentaris. Sort que Acantilado està treballant per publicar la seva obra completa.
Un plaer
El lector
Publica un comentari a l'entrada