26 de maig del 2008

Sin contar o quan les mirades poètiques tracen un camí


El món de Balzac aspirava a mostrar una totalitat. La connexió de les seves novel.les, que com fragments de terra cuita donen forma i color a un mosaic, formen La Comèdia Humana. Les paraules dels escriptors marquen camins per la condició humana i mostren petites tessel.les d'ella en les seves obres. En l'edició il.lustrada de Sin Contar, fixem la mirada a cada fragment, a cada peça d'un cos fragmentat, observant una petita part d'un tot, on cada detall matitza el marc de veus i mirades que, entrellaçades, teixiran un complex tapís de trenta-tres gravats i trenta-tres poemes, que tracen una lectura, un recorregut, un viatge. La paraula de W.G. Sebald és acompanyada per la imatge de Jan Peter Tripp, formant una orografia fluida d'ulls que, fugint del pla i, adquirint volum, forma i intensitat, emmarcaran el ritme de les idees i els pensaments, com les pestanyes, les celles i les arrugues són el marc de la mirada.


"Cuando los rayos
caían se
veían las montañas
con sus profundos pliegues
& la lluvia murmuraba
incesante hacia el valle. "
(12- 13. Ulls de Jan Peter Tripp)

"Al final
sólo quedaran los
que quepan sentados
alrededor de
un tambor."
(72- 73. Ulls de W.G. Sebald)

W.G. Sebald /Jan Peter Tripp.
SIN CONTAR.
Ed. Nórdica Libros.


Quedaran enquadrades maneres de mirar intenses, que fissuren i permeten que llums i ombres dibuixin la tonalitat de la veu. Sin contar porta el ritme del caminar, que fa el protagonista d'Austerlitz, pel recorregut que va de l'oblit a la memòria, de la pèrdua a la recuperació, de l'obstinació de no saber a l'obsessió de saber-ho tot. Les mirades poètiques i melangioses, però no cíniques, insistents i obsessives, però no ressentides, parlen d'un desarrelament vers a una integració, on el coneixement del passat pot redimir-se en el present i es configura, així, el camí d'un viatger.


"La foscor no es dissipa, sinó que es torna més densa quan m'imagino que gairebé no podem retenir res, quan penso en tot el que cau en l'oblit cada cop que una vida s'extingeix, i que el món és com si es buidés de si mateix si ningú no escolta, ni consigna, ni transmet les històries lligades a tants llocs i objectes, que no tenen la capacitat de recordar, històries com la que he rememorat en escriure aquestes ratlles."

W.G. Sebald.
AUSTERLITZ.
Ed. Edicions 62.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

¡Només veure el video ja venen ganes de llegir-lo! Sempre m'han parlat bé d'ell, ¿millor poesia o prosa?
Aina

digue'm ariadna ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
digue'm ariadna ha dit...

... Em quedo amb la prosa i els recursos de totes les tècniques narratives que fa, que d'altres han utilitzat sense arribar a donar la sensació tan ben lligada i d'alta qualitat que fa ell. Una prosa poètica, que sembla senzilla i que no ho és, però que t'agafa i t'apropa a una manera de mirar personal, intel.ligent i crítica. Sin Contar té la força dels gravats: el treball de Nórdica Libros i els seus il.lustrats, són una mostra de gran qualitat. L'edició d'aquest treball, que Sebald ja va projectar amb en Tripp abans de morir, esdevé una petita joia...

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
digue'm ariadna ha dit...

...

la meva imatge ha dit...

Llegir en Sebald em va impressionar, la seva facilitat de narrar és increiblement fluida i t'agafa amb força. La documentació que dóna reforça tant el protagonista que encara el fa més creïble i més proper. Desconeixia aquest treball conjunt i pel que dius resulta molt atractiu, serà qüestió de donar-hi un cop d'ull.
Ens llegim i gràcies

digue'm ariadna ha dit...

... Benvinguda al laberint... sí, en Sebald t'agafa i et porta a través de la seva narració amb la seva veu i la seva mirada, jugant amb la primera persona i les veus que reprodueix, fent que sigui molt fàcil perdre distància i endinsar-t'hi de ple...

Anònim ha dit...

Fa temps que segueixo el teu blog i ara em decideixo a escriure-hi. Acabo de llegir AUSTERLITZ i m'ha agradat molt! Desconeixia en Sebald i ha estat una autèntica descoberta la capacitat que té de fer verídic allò que explica, el domini del llenguatge i la senzillesa que dóna d'entrada i que a mida que llegeixes saps que no és així, sinó que la complexitat augmenta sense que en cap moment resulti pesada ni complexa, sinó atraient i penetrant.
Salutacions
La lectora

digue'm ariadna ha dit...

Lectora... gràcies pel comentari i benvinguda al laberint. M'ha agradat el teu post al llibre... ens anem llegint...