Sin contar o quan les mirades poètiques tracen un camí

El món de Balzac aspirava a mostrar una totalitat. La connexió de les seves novel.les, que com fragments de terra cuita donen forma i color a un mosaic, formen La Comèdia Humana. Les paraules dels escriptors marquen camins per la condició humana i mostren petites tessel.les d'ella en les seves obres. En l'edició il.lustrada de Sin Contar, fixem la mirada a cada fragment, a cada peça d'un cos fragmentat, observant una petita part d'un tot, on cada detall matitza el marc de veus i mirades que, entrellaçades, teixiran un complex tapís de trenta-tres gravats i trenta-tres poemes, que tracen una lectura, un recorregut, un viatge. La paraula de W.G. Sebald és acompanyada per la imatge de Jan Peter Tripp, formant una orografia fluida d'ulls que, fugint del pla i, adquirint volum, forma i intensitat, emmarcaran el ritme de les idees i els pensaments, com les pestanyes, les celles i les arrugues són el marc de la mirada.

"Cuando los rayos

caían se

veían las montañas

con sus profundos pliegues

& la lluvia murmuraba

incesante hacia el valle. "

(12- 13. Ulls de Jan Peter Tripp)

"Al final
sólo quedaran los

que quepan sentados

alrededor de

un tambor."

(72- 73. Ulls de W.G. Sebald)

W.G. Sebald /Jan Peter Tripp.
SIN CONTAR.

Ed. Nórdica Libros.

Quedaran enquadrades maneres de mirar intenses, que fissuren i permeten que llums i ombres dibuixin la tonalitat de la veu. Sin contar porta el ritme del caminar, que fa el protagonista d'Austerlitz, pel recorregut que va de l'oblit a la memòria, de la pèrdua a la recuperació, de l'obstinació de no saber a l'obsessió de saber-ho tot. Les mirades poètiques i melangioses, però no cíniques, insistents i obsessives, però no ressentides, parlen d'un desarrelament vers a una integració, on el coneixement del passat pot redimir-se en el present i es configura, així, el camí d'un viatger.

"La foscor no es dissipa, sinó que es torna més densa quan m'imagino que gairebé no podem retenir res, quan penso en tot el que cau en l'oblit cada cop que una vida s'extingeix, i que el món és com si es buidés de si mateix si ningú no escolta, ni consigna, ni transmet les històries lligades a tants llocs i objectes, que no tenen la capacitat de recordar, històries com la que he rememorat en escriure aquestes ratlles."

W.G. Sebald.
AUSTERLITZ.

Ed. Edicions 62.