21 de maig de 2008

Geografía del tiempo


A.G. Porta.
GEOGRAFÍA DEL TIEMPO.
Ed. Acantilado.

"Ante el universo, quisiera llorar. No sabe si por su grandeza o porque se siente solo y desamparado. Se pregunta si una mente finita puede comprender el infinito, si se trata de un invento o de un descubrimiento. Aquí acaba su razonamiento. No consigue ir más allá porque su pensamiento se ha deteriorado al mismo ritmo que la memoria. Se refiere a pensamientos elaborados, argumentados, filosóficos."


Des d'una butaca del Hong Kong Cafè de la Ciutat de l'Espai, una veu parla a un micròfon perdut en una solapa. Una guerra ha cobert de cadàvers els carrers, com les creus que marquen els plànols. Fotografies, notes i bosses de plàstic, classifiquen el testimoni d'una extinció.

Funcions matemàtiques que mostren l'evolució temporal en una pissarra. Cartografies a petita escala de la corba generada per l'espai-temps. Visions construïdes com a torres de la història que perden la verticalitat. Cauen bocins d'hores, dies i anys, dibuixant imatges grotesques en cada gir del calidoscopi de la memòria. La realitat, el record, el somni i el desig configuren la versió nova del sentit, la negació i el silenci, llunyà i reservat, d'un nou espai i d'un nou temps.

En la confusió corba del passat, el present i el futur, apareixen les ombres estranyes dels segons, que com la sal que l'aigua dilueix, la sorra que el vent s'emporta o el sospir que arrenca una paraula, es perden en la darrera agonia d'una existència.

9 comentaris:

Gulchenruz ha dit...

Ja, ja, ja, ja..... avui l'he acabat de llegir, pensava escriure un post i se m'has abançat.
Què t'ha semblat? suposo que has llegit "Braudel por Braudel" i "Concierto del No Mundo".

Una abraçada, salut!
gluchenruz

Anònim ha dit...

Vull donar-te les gràcies! Vaig llegir el teu post de KANIUK i el seu EL HOMBRE PERRO i el vaig trobar estrany i captivador, en saber de la pel.lícula i de la seva conferència a BCN, el vaig comprar i l'he llegit. Gràcies per saber transmetre tota aquella força! Gràcies per les imatges que remarques i per tota la informació que de manera increïble amagues i dones amb la teva ressenya, personal i magnífica! No sóc de deixar comentaris, però vull que sàpiguis que et llegeixo i et segueixo Ariadna al laberint grotesc. Et felicito!
Salut!
Jordi

digue'm ariadna ha dit...

Gulchenruz... No he llegit encara el Concierto, el tinc pendent. La Geografia cartografia l'obertura de moltes portes que van més enllà de l'anècdota de la trama inicial. De fet A.G. Porta, al meu gust, escriu així, hi ha una història molt ben lligada que, entre línies, dóna molt de joc, combinant-se la paraula i el silenci de manera subtil i profunda, projectant imatges superposades més enllà del desenllaç de la novel.la...

Jordi... M'alegro que t'agradés El hombre perro de Kaniuk, gràcies per les teves paraules i benvingut al laberint...

Poeta per un dia ha dit...

"[...]ante el universo quisiera llorar[...]"... Es la sensació que t'abraça quan intentes comprendre l'infinit... molt ben descrit!!

Petonets!

El tacte de les paraules ha dit...

Senzillament captivador

ariannaincnossos ha dit...

aquest paràgraf de l'obra d'A.G.Porta té alguna cosa d'inquietant...
La realitat, el record, el somni i el desig ...
Sembla l'ideari de l'Sturm und Drag, però filtrat pel segle xix, per les catàstrofes del segle xx i, sobretot, per l'apocalipsi dels nostres dies
Llegint el teu post, em sembla que escrius millor que l'autor que comentes...
i que consti que crec que l'autor escriu molt bé!

digue'm ariadna ha dit...

Poeta, el Tacte de les paraules, Arianna... Sí, abraça, captiva i inquieta aquesta immensitat, aquest infinit, aquest univers, creant una sensació estranya, que no saps definir ben bé, ni localitzar exactament, però que t'omple i et sobta. A vegades, quan et quedes mirant el cel, el mar, un paisatge, els records o en plena conversa, t'escapes i t'omple una mena de pèrdua, de distància, que et descol.loca i t'allunya, sense saber perquè, de la que et recuperes passada una estona, potser amb un somriure als llavis, potser amb l'esclat d'una rialla, o, com el protagonista, amb el trencament d'una llàgrima...

lottery ticket draws ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
digue'm ariadna ha dit...

...