14 de maig del 2008

Sarrasine


Honoré de Balzac.
SARRASINE.
Ed. Butxaca 1984.


"En fi, aquella veu àgil, fresca i d'un timbre argentí, flexible com un fil al qual el més petit alè d'aire dóna forma, enrotlla i desenrotlla, descabdella i dispersa, aquella veu escometia tan vivament la seva ànima que més d'un cop van escapar-se-li crits involuntaris, arrencats per unes delícies convulsives massa rarament donades per les passions humanes."



París i un ball de la resplendent i decadent burgesia. Roma i l'amor per l'art i la bellesa. La masculinitat i la feminitat davant els sentiments, la societat i la realitat.


Un amor lliurat a la bellesa, a la percepció i a la creativitat. Una força que es transforma en desig i en anhel intens. Una passió desfermada que domina i posseeix. Un impuls que anul.la i emmena cap a la tragèdia. Una emoció que quan més propera sembla, més llunya està.

Relat d'un drama, fragment de la comèdia humana.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

No he llegit res d'ell, prenc nota, gràcies.
Aina

Poeta per un dia ha dit...

I preciosament il·lustrat, el teu post, amb una flamarada solar, desfermant les passions de l'hidrogen i l'heli... ;p

Petonets!

Anònim ha dit...

Sí, jo també ho pense això, una il·lustració molt original.

Ferdinand ha dit...

Seguiré llegint-lo, perquè ja em va impresionar amb L’obra mestre desconeguda".
Merci, prenc nota.

Abraçades!

digue'm ariadna ha dit...

Aina i Gulchenruz... Hi ha 94 fragments de la seva comèdia humana, que configuren el seu món inacabat...

Poeta i Novesflors... Emocions intenses que esdevenen autèntics impactes de gran esplendor, força i bellesa...

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.