Honoré de Balzac.
SARRASINE.
Ed. Butxaca 1984.
"En fi, aquella veu àgil, fresca i d'un timbre argentí, flexible com un fil al qual el més petit alè d'aire dóna forma, enrotlla i desenrotlla, descabdella i dispersa, aquella veu escometia tan vivament la seva ànima que més d'un cop van escapar-se-li crits involuntaris, arrencats per unes delícies convulsives massa rarament donades per les passions humanes."
París i un ball de la resplendent i decadent burgesia. Roma i l'amor per l'art i la bellesa. La masculinitat i la feminitat davant els sentiments, la societat i la realitat.
Un amor lliurat a la bellesa, a la percepció i a la creativitat. Una força que es transforma en desig i en anhel intens. Una passió desfermada que domina i posseeix. Un impuls que anul.la i emmena cap a la tragèdia. Una emoció que quan més propera sembla, més llunya està.
Relat d'un drama, fragment de la comèdia humana.
6 comentaris:
No he llegit res d'ell, prenc nota, gràcies.
Aina
I preciosament il·lustrat, el teu post, amb una flamarada solar, desfermant les passions de l'hidrogen i l'heli... ;p
Petonets!
Sí, jo també ho pense això, una il·lustració molt original.
Seguiré llegint-lo, perquè ja em va impresionar amb L’obra mestre desconeguda".
Merci, prenc nota.
Abraçades!
Aina i Gulchenruz... Hi ha 94 fragments de la seva comèdia humana, que configuren el seu món inacabat...
Poeta i Novesflors... Emocions intenses que esdevenen autèntics impactes de gran esplendor, força i bellesa...
Publica un comentari a l'entrada