27 de febrer del 2008

Auto de fe


Elias Canetti.
AUTO DE FE.
Ed. DeBolsillo.

"Los libros valen más que los locos, los libros valen más que los hombres. Tú no lo entiendes, porque eres un comediante y necesitas aplausos. Los libros son mudos: ¡eso es lo extraordinario! Hablan y los oyes con más rapidez que si tuvieras de aplicar los oídos. Te enseñaré mis libros, pero no ahora, más tarde."

Un savi i la seva gran biblioteca, una criada i la seva faldilla blava emmidonada. La rutina, la solitud, el temps i un malson. Intel.lectualisme i incultura, erudició i cobdícia, misogínia i egoisme. Xoc del món exterior i del món interior. Caos de llibres i foc.

Die Blendung és la caiguda en el pou de l'ofuscament i de l'obcecació. Malentès rere malentès, sense concessions, es va negant la comunicació. Demència intel.lectual davant el deliri de l'avarícia. Raó i llenguatge perduts davant la cobejança. Llibres engabiats i gent aïllada.
L'home-llibre, en Kien, no deixa de ser una teia immolada.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Canetti, dur molt dur!
M.

ragnarok ha dit...

Un exemple de com l'intel.lectualisme tancat, aïllat i desconectat de la realitat, pot esdevenir el camí més directe a la bogeria.

Poeta per un dia ha dit...

Un llibre engabiat no pot volar... Un home llibre amb ales esteses, que són pàgines, pot portar les lletres arreu. És home-ocell-llibre i, quan s'enfila pel cel i somriu, dels seus llavis cauen petites històries que entren pels ulls dels qui el llegeixen.... Petonets!

digue'm ariadna ha dit...

M... podriem dir que no és suau, ni planer en Canetti...

Ragnarok... tot el que és tancat, aïllat i desconnectat, pot dur a radicalismes i al caos...

Poeta... seria bonic veure en quin planeta viu, i veure'l volar deixant caure paraules...
=:)