21 de febrer de 2008

en Sándor Márai


"Si le hubiesen preguntado por qué me aborrecía de una manera que no daba cabida al perdón, seguramente habría enumerado varias razones y acusaciones, con un tono relampagueante; pero ninguna de ellas hubiera podido explicar su odio. Hacía mucho que nos habíamos olvidado de los pretextos. Sólo quedaba la pasión de un sentimiento fogoso y denso que había inundado con un fango toda nuestra relación."
LA HERENCIA DE ESZTER. Ed. Salamandra.


"Pero además... ¿alguien ha dicho o escrito alguna vez la verdad?... También he pensado en esto muchas veces desde que empecé a buscar en mi alma y en los libros. El tiempo iba pasando y la vida se volvía cada vez más confusa a mi alrededor. Los libros y los recuerdos se acumulaban y se volvían cada vez más coherentes. Cada libro contenía una pizca de la verdad, y cada recuerdo me confirmaba que uno reconoce en vano la verdadera naturaleza de las relaciones humanas, y que tampoco se hace más sabio a fuerza de conocimientos."
EL ÚLTIMO ENCUENTRO. Ed. Salamandra.


"Uno vive, sabe algo, sus pensamientos y sus sueños están impregnados de ese conocimiento, piensa continuamente en ello, pero no con palabras sino con imagenes. Luego, un día, lo sabe con certeza. Y entonces ya no puede hacer nada. Como en una partida de ajedrez, cuando ya sólo podemos avanzar hacia la izquierda o la derecha y no hay otra posibilidad. Nos queda sólo una jugada, pero también podemos renunciar a terminar la partida."
DIVORCIO EN BUDA. Ed. Quinteto.


"No aconsegueixo respondre aquesta pregunta. Només puc cloure els ulls i fer memòria. Sí, llavors passa alguna cosa. ¿Un corrent...? ¿Una irradiació...? ¿Un contacte misteriós...? Paraules, tan sols paraules. Però és del tot segur que els éssers humans no expressen sentiments i pensaments únicament amb paraules. Hi ha una altra manera de comunicació, una altra forma de contacte. Avui en diríem: 'ona curta'. En el fons, l'instint no és més que una forma de contacte d'ona curta. No ho sé... No vull enredar a ningú, ni a tu, ni a mi mateix."
LA DONA JUSTA. La Butxaca. Ed. 62.



Sándor Grosschmied de Mára (1900- 1989), en Sándor Márai, escriptor i periodista hongarès. Va decidir escriure en la seva llengua materna, el 1928, i no va deixar de fer-ho fins el 1989, quan es va suïcidar. Aviat va conèixer la fama i el reconeixement, en el seu país. L'ocupació soviètica d'Hongria, el règim comunista i ser titllat "d'autor burgès", van fer decaure el seu èxit. Márai va acabar en l'exili, als EEUU, i va ser prohibit en el seu país. Oblidat en la seva Europa, continuava escrivint. No va ser fins la caiguda del comunisme, i el seu redescobriment, ja en la dècada dels noranta, quan va tornar a ocupar el lloc que li corresponia, dins de la literatura europea del segle XX.
La prosa de Márai té un estil clar i realista. Els desenvolupaments de les seves obres són acurats. En elles hi ha un profund anàlisi de les relacions, dels pensaments i dels sentiments dels seus personatges. En totes elles, novel.les, memòries, teatre i poesia, sobresurt la detallada descripció de la burgesia d'Hongria. Un món burgès que coneixia al detall, en haver nascut i viscut immers en ell. Un món burgès que estava en decadència. Un declivi que va caracteritzar i esbossar a la perfecció.

"Tal vez la única obligación de mi vida y de mi trabajo como escritor sea elaborar el proceso de esa desintegración."



Obres:
Música en Florencia.
A la luz de los candelabros.
L'última trobada.
L'herència d'Eszter.
Divorci a Buda.
L'amant de Bolzano.
Confesiones de un burgués.
La dona justa.
¡Tierra, tierra!
La germana.
L'estranya, novetat que properament publicarà l'Ed. Empúries en català i Ed. Salamandra, en castellà.

2 comentaris:

Gulchenruz ha dit...

Casualitats de la vida, abans que m'afectes el virus de la grip, vaig passar per la llibreria i em vaig estar mitja hora fullejant "El ultimo encuento", però al final me'n vaig emportar un altre de la Maria Àngels Anglada... hem de fer més país i aquesta és una escriptora prodigiosa. Tot s'ha de dir, però, que ara tornaré a la llibreria a comprar "El ultimo encuento", a veure si encara el trobo.

digue'm ariadna ha dit...

... Dels quatre que he llegit, L'última trobada, és el que més em va agradar...
=:)