Marisa Madieri.
VERDE AGUA.
Ed. Minúscula.
"El tiempo, antes casi sin dimensiones, reducido a mero presente debido a una vida apresurada, acosada por un turbión de obligaciones, de alegrias robadas y de preocupaciones, ahora se despliega en horas livianas, se dilata y se arrellana, se puebla de resonancias y recuerdos que poco a poco se recomponen en forma de mosaico, emergiendo en pequeños remolinos de un magma indistinto que, durante largos años, se ha ido acumulando en un fondo oscuro y desatendido."
Un conflicte i un èxode. Emigrants al Silos de Trieste. Infància i adolescència entre refugiats. Conflicte, dolor i amor. La continuïtat i les fractures del temps. Una dona adulta, el seu record, un diari personal, i la lluita contra l'oblit.
Una frontera: tanca que separa i passera que uneix. Pauses i abandó, intensitats i dominis, el sentit i la seva pèrdua. Una mirada femenina, sobria i sense rancúnies. Uns ulls de dona que evoquen l'ahir, miren l'avui, i esperen el demà.
Aigua clara en superfície, llots foscos en profunditat.
5 comentaris:
M'agrada la idea del temps formant superfícies fractals plegades sobre elles mateixes, intersticis on podem trobar, si tenim "temps" per a explorar-los, un record, una imatge, un petó, una mossegada de curry, un llibre de Dragons & Dungeons oblidat, una llàgrima, una melodia o, potser, un post tan bonic i sempre tan recomanable com el teu...
Petonets!!
... Unes aigües llises i clares, cristal.lines i fredes, on el sol s'emmiralla donant tonalitats daurades irisades. Submergint-se en elles, assolint la seva fondària amb moviments suaus, davant la mirada el paisatge agafa connotacions sorprenents, i malgrat la foscor i la pèrdua de visibilitat, sabem que tenim davant nostre un espectacle de la naturalesa natural, sense artificis, salvatge i fascinant, bell i d'un silenci impressionant...
Un gran llibre, aquest de la Madieri!
I una gran descoberta, aquest bloc!
Felicitats!
SU, una meitat de Llegeixes o què?!
Su... Gràcies per passejar-te per aquí i per les teves paraules...
Verde Agua és un llibre d'una prosa increïblement tendra ple de records personals de Madieri, que no deixa de mirar la marginalitat del seu voltant amb claretat i humanitat, recuperant una petita part de la seva memòria des de la distància i la lucidesa del temps...
=:)
M'he quedat sense paraules, sentiments a flor de pell. Gran lectura.
Publica un comentari a l'entrada