21 de gener de 2008

De... El llibreter de...





... Kabul.

"Van arrestar un dels seus clients amb alguns volums que havia comprat a la llibreria. Durant una batuda, la policia va trobar moltes publicacions il.legals. Van encendre la primera foguera. El van sotmetre a interrogatoris extenuants, el van torturar i condemnar a un any de reclusió. El van tancar a la secció de presos polítics, on els bolígrafs, els papers i els llibres estaven severament prohibits. Durant mesos i mesos, el Sultan no va fer res més que mirar les parets. Després va aconseguir corrompre un dels guardes amb el menjar que li enviava la mare per tal que li entressin llibres nous d'amagat cada setmana. Entre aquelles rudes parets va créixer el seu interès per la cultura i la literatura afganesa, la poesia afganesa i la dramàtica història de la seva terra el va extasiar. Quan el van deixar anar encara estava més convençut de la seva causa: lluitaria fins el final per difondre el coneixement de la cultura i la història afganeses. Va continuar venent escrits prohibits, tant els de la guerra islàmica com els de l'oposició comunista filoxinesa, però ho va fer amb més prudència que abans."

Asne Seierstad. Retall del llibre: EL LLIBRETER DE KABUL.

13 comentaris:

Gulchenruz ha dit...

Llegexes massa, no prerquè ho facis massa, sinó perquè ho fas massa ràpid per mi, que no tinc temps de seguir-te.

Un petó.

digue'm ariadna ha dit...

Gulchenruz... Els viatges en tren m'ajuden a dedicar força temps diari a la lectura i d'aquí el laberint de llibres. Però, pel que fa al laberint de retalls, són llibres que ja vaig llegir en el seu moment. Si ho mires, el nombre de llibres llegits al mes tampoc és tan diferent al teu o al de molts altres lectors: veient els llibres que m'agradaria llegir i els que realment llegeixo, no considero pas que llegeixi massa...
=;)

L'Espolsada llibres ha dit...

En tinc molt bon record, fa un parell d'estius. Tot plegat trist, però sempre que hi ha llibres pel mig la cosa sembla una mica millor.
Si més no els llibres ens ajuden a ser una mica més lliures!

digue'm ariadna ha dit...

... El van publicar a final del 2003 i el vaig agafar, reconec, pel títol i sense saber massa d'ell, doncs acabava de sortir. La passió pels llibres d'aquest llibreter, la seva llibreria i el seu projecte, malgrat la situació política del país, resulten encoratjadors, però aviat la situació de les dones, de la familia i conegudes, agafa protagonisme, i al final et queda aquell cert mal estar i irritació. Crec que l'Asne, ho reflexa en el pròleg, quan explica que ella mateixa es va posar el burca per entendre que era ser una dona afganesa; o l'intent de la Leila per ser mestra, però al final el seu fill gran s'ho prohibeix; o amb la frase final "Una nova petita catàstrofe a la família Khan" quan la Sonya diu que no vol una nena i prega a Al.là per un nen; són pocs dels molts exemples d'una situació que a mi, personalment, em xoca, em sap greu i, la veritat, trobo que és una restricció de la llibertat injusta. Les guerres i les repressions continuen allí i a d'altres llocs, i a vegades les llibertats només queden en les paraules dels llibres i no en la realitat...

L'Espolsada llibres ha dit...

Amb això tens tota la raó del món, potser t'agradaria llegir Mil sols esplèndids, però també et posaràs trista. Hi descobriràs però dues dones molt fortes, i una q encara ho és més gràcies als llibres i a l'educació que va poder rebre en el seu moment. És en aquest sentit que ho deia.
El mateix estiu també em van acompanyar Les filles de Hanna que recomano sempre que puc.

digue'm ariadna ha dit...

... Vaig llegir el teu post de Mil sols, i em va atreure força... Em sembla que en les llistes de pendents i de llegits hi trobariem alguns títols iguals...
=;)

Poeta per un dia ha dit...

En alguns llocs aconseguir un llibre pot esdevenir tan complicat com determinar d'on procedirà el següent mos que ens posarem a la boca. En aquestes situacions, si el menjar és una necessitat, la lectura es transforma ja en tot un luxe. Prescindir-ne, llavors, és tan senzill, és tan útil per a aquells que precisament desitgen encoratjar l'abolició i la crema de llibres... Petonets!!

L'Espolsada llibres ha dit...

De Mil sols esplèndids em va atreure la història de les dues protagonistes, molt forta, ben travada. La moralina política que hi vol donar l'autor m'hi sobra, però elles dues valen el pes de la història.

digue'm ariadna ha dit...

Poeta... Els que utilitzen la repressió com a mitjà de comunicació es nudreixen de dur a extrems insospitats les necessitats bàsiques humanes, les seves llibertats i dignitats. Si no aprecien l'ésser humà, com podran apreciar la resta?

Espolsada... Sovint les moralines desequilibren les històries, i només personatges ben definits amb paraules sòlides aguanten la sotragada. La llista sempre va creixent...

=;)

Biel Barnils ha dit...

Quin retall! Me l'has fet rellegir perquè m'ha agradat molt.

Està bé que ens encomanem la passió pels llibres uns als altres, però tampoc caldria perquè ja estem prou apassionats per la lletra impresa nosaltres mateixos... ;)

Ens llegim,

digue'm ariadna ha dit...

Un autèntic univers en expansió: ni amb retalls arribariem a llegir tot el que voldriem...
=;)

Mireia ha dit...

ës un llibre que em va agradar però l'acabes amb una barreja d'indignació i tristesa

Mireia ha dit...

una altre cosa: tens un meme esperant-te al meu bloc.