4 de gener de 2008

El riu



Rumer Godden.
EL RIU.
Ed. Viena.

"Van fer volar l'estel mentre la tarda defallia i s'enriquia en aquell món més enllà de l'ampit, fins que uns nuvolets van entelar la posta com l'havien entelada durant el passeig vora el riu. Els mateixos sons, les mateixes olors els van arribar.
'Ja he estat prou aquí', va pensar la Harriet. 'Estic cansada'. I va començar a cabdellar el cordill.
-El fas baixar? -va preguntar-li el Capità amb sentiment.
-Sí, m'agrada que tornin abans no surti la primera estrella.
-Per què?
-Perquè seria fatal per a ells que els agafés a fora -va dir seriosament-. L'estrella els convertiria en paper.
Ell no va riure tal com ella s'havia mig temut. La va ajudar força a cabdellar el cordill, i l'estel va anar tornant cap a ells, voleiant, allunyant-se, engrandint-se en el crepuscle fins que el van tenir damunt dels seus caps..."


L'Índia colonial amb les seves olors, flors, arbres i cels, que anuncien el pas del temps. Entre infant i adolescent, la Harriet mira i escriu. La llibreta en l'amagatall secret, l'alzina i el moll. Els mots que canten en la seva oïda, la figuera sagrada i una lliçó. Naixement i mort. La vida flueix com les estacions, com el riu.

El riu evocació de la vida. Una adolescent que vol trobar el seu lloc. No es poden aturar els dies, ni el món, ni els rius. Tot continua fluint. Tot segueix el seu cicle. Tant si es vol com si no és vol.
Tothom té un arbre. Uns, el troben aviat; altres, més tard.

6 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Tot flueix i nosaltres som aquell branquilló, aquella fulla, aquella pàgina de llibre que flueix amb el riu, ara capbussant-nos, ara surant sota el sol, ara ensopegant amb un còdol, ara entrant en un toll profund d'aigües tranquil·les... Algunes vegades ens creuem amb un remolí, i semblaria que volem quedar-nos allà, o fins i tot que volem tornar enrera, però, al final, sempre acabem trobant de nou la direcció que ens ha de portar, indeterminadament, fins el mar i el barquer. Petonets!!

digue'm ariadna ha dit...

... Una curiositat, per si pot interessar: en Jean Renoir, el fill d'Auguste Renoir el pintor, en va fer una pel.lícula. El guió va estar realitzat per ell i per la Rumer Godden...

... Els salmons remunten el riu, malgrat ràpids, remolins i salts d'aigua freda i gelada, per tornar al curs alt, per arribar al mateix lloc on van néixer, deixar els ous i morir...

Poeta... tens raó, al final, ens trobarem al barquer, perquè no podem aturar els dies, ni el temps, perquè tot té el seu cicle...
... Petonets

Gulchenruz ha dit...

Fa dies que no puc entrar al meu bloc L'Aleph. No entenc què passa.

És veritat, tot té el seu cicle, però quin cicle ariadna, no el trobes meravellós?

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

el riu és com la vida mateixa, és veritat. Hi ha cursos alts, amb vertiginosos ràpids que salven qualsevol obstacle. El curs mitjà és més tranquil i sossegat i al final ens queda sempre una arribada al mar, a l'infinit.

digue'm ariadna ha dit...

Gulchenruz... Espero que aviat puguis entrar en el teu Aleph, i afegir tonalitats tornasolades en aquesta esfera...

Assumpta... Els tres cursos d'un riu evoquen l'enigma de l'Esfinx. Sembla que tot està relacionat per petits filaments de diàmetres infinitesimals, que esperen ser vistos, admirats i reconeguts amb una paciència pètria...

Biel Barnils ha dit...

Ostres, és meravellós les imatges que tries i els textos que copies literals. I els que escrius tu mateixa. En general parles de llibres molt dierents dels meus gustos però no puc evitar entrar en aquest laberint i perdre-m'hi de tant en tant.
Bon any i no paris, si us plau.