14 de gener de 2008

Criatures rebutjades



Text de Carl Norac.
Il.lustracions de Rébecca Dautremer.
SENTIMENTO.
Ed. Edelvives.

"Había cobrado vida, demasiado pronto.
Por la mañana, el señor Stein lo encontró despierto, mirando las nubes por la ventana. Se sorprendió tanto que gritó.
-¿Eres tú, hermano mío? -preguntó la criatura.
El señor Stein no contestó. Ya no podría seguir trabajando en aquel muñeco viviente que no se parecía en nada a él. A sus ojos, no era más que un monstruo."


Mary Shelley.
FRANKENSTEIN O EL MODERNO PROMETEO.
Ed. Mondadori.

"Anhelé alcanzar mis fines con una pasión carente de toda mesura. Al terminar mi obra, sin embargo, la belleza del sueño se desvaneció y me embargaron un intenso terror y repulsión. Incapaz de soportar el aspecto del ser que había creado, salí huyendo de la celda y me refugié en mi dormitorio, donde pasé un buen rato caminando arriba y abajo, incapaz de serenar mi mente para conciliar el sueño."


L'art de la màgia dóna vida. Els somnis també tenen ànima. Titelles, mecanismes, construccions i creacions. El senyor Stein fa titelles per fer realitat el que desitja. Un ninot que no està acabat. El rebuig al resultat. Una criatura sense nom. Un autòmata perdut i sol. Desconeixença i amor, recerca i menyspreu.

Els secrets de la vida. El misteri de l'ànima humana. Conèixer, saber, dominar i crear. En Victor Frankenstein uneix diversos trossos de cadàvers i una descàrrega elèctrica dóna la vida. Una creació que l'horroritza. Una criatura sola. Un monstre que vol ser acceptat. Odi i amor, venjança i consol.



No podem comparar... no.
Són diferents... sí.
Els creadors els rebutgen... el món també.

5 comentaris:

Gulchenruz ha dit...

Tan la il·ustració com el text que l'acompanya, m'agraden. Perquè ignoro moltes coses bones. I de Frankenstein, què dir que ja no s'ha dit? Es genial... simple.

Poeta per un dia ha dit...

De sobte Frankenstein gira pels blogs, sense saber-ho esdevé protagonista de diverses pàgines de vidre... Preciosíssima com sempre la il·lustració de la Rebecca Dautremer! Petonets!

digue'm ariadna ha dit...

Gulchenruz... Llegir i rellegir Frankenstein de la Mary Shelley és un plaer. Aquest monstre, aquest mític ésser, que neix d'un afany de poder, d'una obsessió i d'una supèrbia, es rebel.la contra la mà creadora davant el rebuig que sent d'ell i en no trobar un lloc en un món en el que mai tindrà cabuda. Ha begut dels mites d'Ovidi i de Milton, ha estat font per Goethe, Wells, Borges, entre d'altres. Per què no inspirar també un tendre Sentimento?

Poeta... Les pàgines de vidre perpetuen imatges, reflexos que poden repetir-se en un autèntic joc de miralls i casualitats. En aquest llibre, hi ha il.lustracions que ocupen les dues planes en una continuïtat que juga amb diferents moments del temps i de la trama, seguint el fil conductor d'un color o d'una forma. La profunditat traspassa les planes i la història, com si la il.lustradora volgués que miressim més enllà de l'òptica a la que estem acostumats...
... Petonets

L'Espolsada llibres ha dit...

No us perdeu en Cyrano de la mateixa il·lustradora, és preciós!

digue'm ariadna ha dit...

Espolsada... Les il.lustracions de la Rébecca Dautremer del Cyrano (premi llibreter d'àlbum il.lustrat 2007) són magnífiques, tens raó.
Personalment, en qüestió de dibuix estic totalment d'acord, però no així amb l'adaptació del clàssic d'Edmond Rostand feta per Taï-Marc le Thanh. Ja em va passar el mateix amb l'àlbum de Babayaga (del mateix tàndem text i il.lustració, adaptació de relats d'Alexander Afanasiev). És molt personal, però les adaptacions de Taï-Marc no m'acaben de convèncer i llavors el pes de les il.lustracions desequilibra massa l'àlbum: per mi, els àlbums il.lustrats (sempre he pensat que són més per grans que per petits), han de saber mantenir un equilibri entre la paraula i la imatge, i més encara quan els dibuixos tenen tant pes específic com les d'ella...