... La bella dormidora es planyia, en despertar, del silenci, però aviat es consolava: ran de la costa, Dionís recollia el destí d'Ariadna. Després varen venir tanmateix temps ben difícils, i aquest destí es va espatllar, i també el meu, i potser el de tots nosaltres... (Espriu, S. Ariadna al laberint grotesc, 1935.)
... Pàgina a pàgina, posaria fil a l'agulla, i faria un llibret. Pintaria de blanc les planes i el donaria a tothom que volgués escriure-hi uns mots. Passaria de llarg per molts llocs i escolliria un: llavors, seuria en aquell racó on amb veu suau i clara llegiria per tothom, per qui volgués escoltar-la. Ella o una altra, lladre o no, seria bonic sentir paraules escrites en fulls emblanquinats per tapar les vores cremades, que gent estranya a gosat cremar... =;)
I sovint el més interessant és endur-se'n una pàgina del mig del llibre, mig socarrimada, i imaginar-nos la història que hi havia abans i la que vindrà després. Ara que, amb freqüència, podem fer el mateix si agafem un llibre sencer. Petonets!!
... Imaginar-nos la història de les pàgines anteriors a la socarrimada que tenim entre els dits. Imaginar-nos la història de les pàgines posteriors a la que ens embruta de negre la mà que l'aguanta. I mentre imaginem, algú ens imagina, somia i escriu una nova història i dels retalls en fa un conte: un de sencer que ens farà imaginar de nou... ... Petonets =;)
13 comentaris:
Ves a saber si la Lladre de Llibres passarà per aquí i se n'endurà alguna pàgina... ;)
... Pàgina a pàgina, posaria fil a l'agulla, i faria un llibret. Pintaria de blanc les planes i el donaria a tothom que volgués escriure-hi uns mots. Passaria de llarg per molts llocs i escolliria un: llavors, seuria en aquell racó on amb veu suau i clara llegiria per tothom, per qui volgués escoltar-la. Ella o una altra, lladre o no, seria bonic sentir paraules escrites en fulls emblanquinats per tapar les vores cremades, que gent estranya a gosat cremar...
=;)
I sovint el més interessant és endur-se'n una pàgina del mig del llibre, mig socarrimada, i imaginar-nos la història que hi havia abans i la que vindrà després. Ara que, amb freqüència, podem fer el mateix si agafem un llibre sencer. Petonets!!
... Imaginar-nos la història de les pàgines anteriors a la socarrimada que tenim entre els dits. Imaginar-nos la història de les pàgines posteriors a la que ens embruta de negre la mà que l'aguanta. I mentre imaginem, algú ens imagina, somia i escriu una nova història i dels retalls en fa un conte: un de sencer que ens farà imaginar de nou...
... Petonets =;)
què poètica que estàs aquest nou any! ;)
Quan he vist la foto també he pensat en la Lisel que segur que n'aprofitaria algun...
No m'agrada veure llibres cremats...
Anna... mmm... vols dir?
Espolsada... a mi tampoc, ni llibres ni res cremat: fora d'una bona llar de foc amb la llenya tallada...
=:)
Quines imatges més tristes, les d'un llibre cremat.
"Qui crema llibres acaba tard o d'hora cremant homes."
Heinrich Heine (1797- 1856), poeta jueu alemany.
Jesús... molt trist...
...
a mi també m'ha recordat "els llibres fan de mal cremar" d'en Rivas
Assumpta... tota la raó! =;)
Publica un comentari a l'entrada