Masuji Ibuse.
LLUVIA NEGRA.
Ed. Libros del Asteroide.
"En las barandillas de todos los puentes por los que pasaba había mensajes escritos con carbonilla o en trozos de papel pegados a la piedra. Uno se quedaba pasmado al ver la cantidad de papeles existentes, que la brisa hacía aletear y alrededor de los cuales muchas personas estaban congregadas como la multitud acude a leer los anuncios colgados en el exterior de la oficina del periódico. Muy de vez en cuando, alguien se detenía, escribía algo y se volvía a marchar corriendo. Los mensajes eran sumamente sencillos, pero parecían transmitir alguno de los sentimientos y circunstancias de las personas que los habían escrito."
Incapaços d'entendre la mena de bomba acabada de caure, caminaven entre ruïnes i cendres. No sabien de la força d'aquell foc, quan encara notaven la cremor a la pròpia pell. Desconeixien què era aquella tenebra, delerosos de trobar als seus. Ignoraven la pluja que s'enganxava al seu cos, sota el gran fong que enfosquia el cel. Perplexes davant la barbàrie del bombardeig, Hiroshima cremava. Quantitat de morts i de ferits, els supervivents buscaven un recer i els familiars patien la incertesa. Petites gotes negres enganxades i, amb el temps, la malaltia.
Les imatges d'horror. Sensibilitat i denuncia davant el patiment i la deshumanització de les guerres.
La pluja negra penetra i arrela al cor de la condició humana.
7 comentaris:
Com ho fas per llegir tant??? I sempre passar-me al davant amb els que jo tinc pendents?
Aquesta editorial té allò que parlàvem l'altre dia, no massa llibres editats, acurats i molt ben triats.
"Un home s'ajup i escriu amb caràcters desfets dins la mà tremolosa: busco la Midoki, fa 1.62 i té un somriure preciós. La pedra absorveix el seu missatge i la pluja negra, radioactiva, el comença a esborrar. La gernació que viu aquells dies sobre el pont s'afanya a llegir-lo, i alguns alcen el cap i encara poden veure l'espatlla de l'home que fuig corrent, l'home que no vol que ningú tingui llàstima d'ell, d'ell que ha sacrificat allò que més estima pel seu país, per una guerra que ell creu justa. Les gotes negres s'apoderen, lentament, del nom, i del somnriure preciós, i regalimen cap el riu que hi ha sota el pont,...."
... Un riu que s'omple de petites gotes que s'emporten les esperances de tots els que han cercat entre aquell caos de teules, maons, fustes, ferros, foc i horror. Caricies per uns mots que són veus que criden, ploren i s'ofeguen, plenes d'angoixa i dolor enmig d'un espectacle de mort. Al peu de la barana, recolçat sense esma un cos que s'agafa a un petit tros de paper com un nàufrag a una fusta. La pluja finalment s'atura i quan els del servei de socors li han tocat l'espatlla, aquesta a cedit, com un tronc podrit, desplomant-se amb un so suau: un tros de paper en una mà i un somriure preciós en un rostre mig desfigurat...
Espolsada... A editorials d'aquest estil em referia quan hi ha altres factors que et fan decidir i influeixen en el moment de triar un llibre...
=:)
... Ja veus, jo tampoc... felicitacions amb un dolç besllumat de fons...
Jo no tinc temps ni d'entrar en els teus posts continuament renovats i menys llegir a la teva velocitat...
però continua així, que quan arribo al vespre-matinada a casa i em submergeixo en les aigues dels blogs amics, sempre et deixo pel final per anar a dormir amb regust de les teves paraules.
petons
T'apassionen els escriptors d'orient eh. Doncs en el que va de setmana n'he descobert un que, nye nyeeee.
Però el que proposes ha de ser bo, un llenguatge sense interrupcions. I pel que veig en els comentaris una editorial selecte. Jo encara no he arribat a triar editorials, estic llegint d'on sigui, però no tant com tu, pel que veig.
Publica un comentari a l'entrada