... Les il.lusions, com les persones, neixen, creixen i moren. Les il.lusions, com les persones, estan fetes de somnis, desitjos i esperances. Les il.lusions, com les persones, desapareixen i es fonen. Les il.lusions, com les persones, eren allà quan Pandora va obrir la maleïda capsa. Només deixen una emprenta de pols i de nostàlgia, una tenebra grisa i opaca, un aire fred que entra i et ressegueix l'espinada. Perquè, les il.lusions, com les persones, quan es perden no tornen.
Hi ha un gran cementiri, on tots hi tenim un lloc. Un espai, nostre, només nostre. La gent no ho veu, però allí, en un racó personalitzat, van a morir les nostres il.lusions. Algunes arriben amb l'última agonia, d'altres, pel seu propi peu, hi van i esperen el seu final. Un dia, farem el mateix. Aquell dia, retrobarem totes les restes decrèpites de tot allò que haviem desitjat, somiat, volgut, imaginat, i junts recordarem el passat. Perquè les il.lusions mai es fan realitat, poden donar còpies d'elles, però no són elles. Potser és la tonalitat, la llum, el contorn o l'essència, però elles mai acaben de fer-se reals. Volem creure, necessitem creure que sí, però ens enganyem. Ens estem continuament enganyant, de la mateixa manera que estem continuament neixent i morint, cada cop que perdem una d'aquestes il.lusions, cada cop que creiem que s'han fet realitat, cada cop. Al final, les il.lusions, com les persones, només són pols de nostalgies d'una boira gris i opaca que un aire fred remou...
Hi ha un gran cementiri, on tots hi tenim un lloc. Un espai, nostre, només nostre. La gent no ho veu, però allí, en un racó personalitzat, van a morir les nostres il.lusions. Algunes arriben amb l'última agonia, d'altres, pel seu propi peu, hi van i esperen el seu final. Un dia, farem el mateix. Aquell dia, retrobarem totes les restes decrèpites de tot allò que haviem desitjat, somiat, volgut, imaginat, i junts recordarem el passat. Perquè les il.lusions mai es fan realitat, poden donar còpies d'elles, però no són elles. Potser és la tonalitat, la llum, el contorn o l'essència, però elles mai acaben de fer-se reals. Volem creure, necessitem creure que sí, però ens enganyem. Ens estem continuament enganyant, de la mateixa manera que estem continuament neixent i morint, cada cop que perdem una d'aquestes il.lusions, cada cop que creiem que s'han fet realitat, cada cop. Al final, les il.lusions, com les persones, només són pols de nostalgies d'una boira gris i opaca que un aire fred remou...
-digue'm ariadna, 9 de gener del 2008-
9 comentaris:
Mai més em diguis que no n'ets capaç. Llegint això no m'ho creuré. D'aquestes il·lusions han nascut aquestes paraules. M'han agradat, m'han arribat, m'han provocat emoció, il·lusió, com la personeta que sóc... Fantàstic!
(feia dies que no podia entrar al meuAleph, i per això no entrava al teu laberint, perque no em sabia l'adreça electrònica. Ara ja la recordaré de memòria).
Per cert, m'ha agradat el dibuix, i no t'atrebeixis a dir-ne gargot.
Ara entenc el perquè de tot plegat: des que vaig deixar de tenir il·lusions, vaig deixar de creure en les persones...
Molt profund, Ariadna, molt profund...
Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my site, it is about the CresceNet, I hope you enjoy. The address is http://www.provedorcrescenet.com . A hug.
Es compleixin o no les il·lusions són essencial per viure., són l'aliment de l'anima- sigui el que sigui.
Bona reflexió: les il·lusions són aliment per l'ànima....
Ariadna: preciosa història, trista, melangiosa, però molt propera.
Mr Bot, I see you found this blog too. Enjoy your web surfing!
Petonets!!
... Il.lusions, esperances, engrescaments, aparences, ficcions, imaginacions, fantasies, somnis, enganys, errors, tot plegat formen part de nosaltres, de la nostra essència, del nostre món interior...
les il.lusions no moren mai, ...i van d'una persona a l'altra.
Ariadna, ja no pots dir que no et veus capaç d'escriure. Tots intuiem la teva capacitat per emocionar-nos.
Ara que t'hem conegut no ens deixis.
No és imprescindible que les il.lusions es tornin realitat; n'hi ha prou que siguin el combustible que ens fa moure cada dia.
... Moltes gràcies a tots pels vostres mots...
Publica un comentari a l'entrada