Sam Savage.
FIRMIN.
Ed. Seix Barral.
"Al principio me limitaba a comer, royendo y masticando, tan feliz, siguiendo los dictados de mi gusto. Pero pronto empecé a leer, un poco por aquí, otro poco por allí, en los bordes de mi comida. Y según transcurría el tiempo fui leyendo más y masticando menos, para terminar pasándome prácticamente todas las horas de vigilia leyendo y comiéndome sólo los márgenes."
El fill numero tretze passa gana. La consistència del paper i el gust de les bones obres. Passejades nocturnes, descobertes i lectures. Una llibreria de vell, el llibreter, el cinema, les belleses i un escriptor. Llibres, imaginació, amor i amistat en un barri marginal.
El poder de la literatura. Emocions i pors cada cop més humanes. La fam pels llibres en un món que es va ensorrant. Cites, autors, actors, túnels, carrers i pàgines triturades. Res no dura per sempre, Firmin ho sap. La sensibilitat quan no es pot plorar.
6 comentaris:
Em pot emocionar, pel que s'hi diu i pel que descrius. Ara que lentament m'incorporo al món dels llibres, a llegir-los amb aquella follia d'abans, m'aniran bé les teves recomanacions. Encara que tingui un munt de llibres pendents.
Benvolguda Ariadna,... m'agrada aquest nou concepte del terme "deborar llibres". Fer-ho literalment,... segur que crearia una escola gastronòmica: llibres vells versus llibres nous, llibres amb fotografies versus llibres només amb text, un gràfic demogràfic de barres versusun gràfic demogràfic en formatge... Diferents tipus de tinta, escala de grisos o color.... I quin vi es pot barrejar amb cada tipus de llibre, això també seria un dilema important... En fi, possibilitats gairebé infinites!! Petonets!!
Gulchenruz... Els llibres pendents, per més que llegim sempre creixen. Potser sí que llegir pot induir a la follia. Però, la veritat, és que gràcies a bogeries d'aquesta mena podem trobar-nos a un Quixot o una Madame Bovary, per exemple, i gaudir de les seves pèrdues de raons en uns móns que no els entenen...
Poeta... Els entesos segur que trobarien per cada llibre un vi diferent. Els matisos del suc fermentat del raïm acompanyarien i donarien més color, llum i força a les paraules escrites. Els aromes i els gustos despertats farien que les visions dels relats s'aixequessin de la nostra imaginació amb una presència quasi corpòria...
... Petonets
com t'ho dfas que sempre t'avances als meus pendents?
Què tal en Firmin?
Espolsada... A través de la mirada de Firmin i amb un estil que fuig de retòriques i de discursos ètics, Savage fa una crònica força urbana i amb certs tocs irònics de marginalitat. Parla de la lectura i de la literatura (no s'ha d'esperar ni un manual de teoria literària ni una guia de lectures), per parlar dels humans i de la seva naturalesa. Una lectura agradable, que no cau en excessos ni en pretensions...
=;)
mmm...vaig llegir-lo fa un temps...em va agradar força, recordo sobretot els principis d'en Firmin...quin fart de riure, molt recomenable.
Ens veiem un dia d'aquests Ariadna...
Publica un comentari a l'entrada