... La bella dormidora es planyia, en despertar, del silenci, però aviat es consolava: ran de la costa, Dionís recollia el destí d'Ariadna. Després varen venir tanmateix temps ben difícils, i aquest destí es va espatllar, i també el meu, i potser el de tots nosaltres... (Espriu, S. Ariadna al laberint grotesc, 1935.)
Ariadna, no sé d'on treus els vídeos i les imatges, però sempre em sorprenen i em deixen aquell somriure tonto a la cara, el de quan veus coses boniques i dolces. No sé com però aquest vídeo se m'havia escapat i gràcies al gadget que has afegit al lateral l'he pogut recuperar
4 comentaris:
delicat i subtil
Ariadna, no sé d'on treus els vídeos i les imatges, però sempre em sorprenen i em deixen aquell somriure tonto a la cara, el de quan veus coses boniques i dolces. No sé com però aquest vídeo se m'havia escapat i gràcies al gadget que has afegit al lateral l'he pogut recuperar
... És dels primers posts del laberint, m'alegro de que t'agradi...
Carai! aquest tb és preciós! vaig a descobrir més coses al laberint....
Publica un comentari a l'entrada