10 de setembre de 2007

amic...



Segueixo viatge pel mar de l'afany,

buscant l'amor de l'amic perdut

quan tempestes de corbs esquinçaren la llum.

Avui llanço la meva àncora al sorral dels estels,

la veig fendir l'enllà del cel

que, com un vell oracle, espurneja el teu nom.

Dormiré al seu recer, bon amic, amor meu.

Allende... Allende... Allende!

D'Iquique a Coquimbo ets dempeus,

de Talca fins Guanguali sou dempeus,

dempeus!

Dels jardins de Tabarka et portem llessamí

i l'or de l'olivar que a Delfos és dels déus,

d'Altea la flor del taronger adolescent.

Allende... Allende... Allende!

D'Arica fins Temuco ets dempeus,

de Chanco fins Taitao sou dempeus,

dempeus!

Ets escrit arreu:

en el cor del destí

i en el ventre de les dones et porten, amic.

Tornaran a infantar una antiga esperança

entre els vells volcans i el mar de pau,

quan l'història executi als qui et feren botxins,

quan els teus t'alliberin fent-se lliures per fi.

Allende... Allende... Allende!

Amor que m'ets amic d'aquell ahir,

amic que m'ets amor pel devenir,

dempeus!

Lluís Llach, AMOR QUE M'ETS AMIC.