12 de setembre de 2007

Orgull i prejudici... Cims emboirats


Jane Austen.
ORGULLO Y PREJUICIO.
Ed. Cátedra.
"Es una verdad mundialmente reconocida que un hombre soltero, poseedor de una gran fortuna, necesita una esposa.
Sin embargo, poco se sabe de los sentimientos u opiniones de un hombre de tales condiciones cuando entra a formar parte de un vecindario. Esta verdad está tan arraigada a las mentes de algunas de las familias que lo rodean, que algunas le consideran de su legítima propiedad y otras de la de sus hijas..."
Emily Brontë.
CUMBRES BORRASCOSAS.
Ed. Alba.
"... Deambulé alrededor de ellas bajo aquel cielo benigno; contemplé el revoloteo de las mariposas entre el brezo y las campánulas, escuché el sonido suave del viento soplando por entre la yerba. Y me preguntaba cómo se le podía ocurrir a nadie atribuir un sueño inquieto a quienes duermen bajo aquella apacible tierra."
Si, ORGULL I PREJUDICI, publicada al 1813, va ser molt ben rebuda per la societat victoriana, CIMS EMBOIRATS, publicada al 1847, no va tenir una bona acollida pels lectors victorians de l'època.
La primera, situada en una Anglaterra victoriana i rural, descriu, amb estil àgil i irònic, els enamoraments i la distinció de classes dels seus protagonistes. La segona, situada en el camp anglès rústic i solitari, reflexa la part salvatge i primitiva de les relacions humanes, plena de passió i de tragèdia, amb un estil líric.
He tornat a rellegir-les aquest estiu, i en totes dues, tant si és en el cas de la Lizzy i en Darcy, o de la Catherine i en Heathcliff: se'ns parla de l'amor que canvia la vida, no del que s'acomoda, de l'amor que destroça les rutines, costi el que costi (tant és si ha de vèncer l'orgull personal, els prejudicis adquirits, el destí o la mort).

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Grans obres... i un gran dilema: un home com en Darcy o un com en Heathcliff? Veure com algú per tu, deixa de banda el seu orgull i els seus prejudicis, i tira endavant seguint el cor, és francament afalagador i emocionant. Però, veure com algú, t'estima amb una passió salvatge, fins a extrems de mantenir el lligam rere la mort, no deixa de ser brutalment emoció pura. Francament, on fer una barreja d'ambdos, i construir el propi Home perfecte?
... Samain.

ragnarok ha dit...

Dues grans escriptores i dues grans obres, però pel tarannà de novel.la romàntica amb cert ambient gòtic, és evident que prefereixo els Cims! La relació entre els dos protagonistes, va més enllà del vincle de l'amor humà, i quan descriu l'erm, hi ha moments que et sembla que sents el vent i la boira humida a la cara... realment és una novel.la a llegir i rellegir!

Anònim ha dit...

La alquimia nos daría apuntes básicos que, juntamente con el bloc de notas del doctor Frankestein, lograríamos la simbiosis de los dos protagonistas en uno sólo... eso sí, si puedo elegir, me pido la cara del Darcy de la serie de televisión: Collin Firth!

Jordi Gonzalez ha dit...

doncs jo no ho entenc que d'una banda no puc amb Jane Austen però d'altra estic fascinat per Bronte. Gran culpa d'això té que quan penso en aquesta última recordo la gran pel·lícula de Laurence Olivier i en canvi tot el que he vist sobre obres de Austen em sembla sempre la mateixa història amb petites variacions.

digue'm ariadna ha dit...

... Per mi, Emily Bronté té una força que Jane Austen no té, i crec que aquesta sorgeix de les atmosferes que l'Emily Brontë era capaç de recrear, amb les seves paraules, fent-nos aparèixer aquells pàrams salvatges davant nostre amb un realisme tan viu, que sembla que pots sentir aquell vent i aquella boira sobre teu, mentre la llegeixes, o pots arribar a sentir el dolor que neix d'una obsessió amb una vivor fascinant. Les adaptacions al cinema sempre son perilloses, però reconec que de Cims Emboirats les he vist totes, i no així amb Orgull i Prejudici. Són autores molt diferents, però m'agrada tornar a elles. Crec que, des de mirades molt personals, sumant-les, donen una visió de la dona, en una època i en una situació, que pot ajudar a fer-se una idea global molt més real...

Anònim ha dit...

Crec que són dues obres que no es poden comparar. Orgull i Prejudici i tot les altres de Jane Austen, (és veritat que al cap d'un temps poden arribar-se't a barrejar els personatges de les diferents novel·les,però per a mi això no els fa perdre l'etiqueta de grans novel·les)les novel·les de Jane Austen no es basen en la descripció,en cap cas la natura s'humanitza i els sentiments dels personatges s'emmirallen en el bosc, la tempesta etc., tan propi dels romàntics. En canvi sí que és el cas de Cims emboirats, una novel·la que jo crec que està molt més a prop del romanticisme que no pas les d'Austen, on per molt que els personatges s'enamorin, ho fan sempre controlant les emocions, és a dir de "manera continguda i educada"

digue'm ariadna ha dit...

Anònim/ Anònima... Benvingut/ benvinguda al laberint... Quan vaig escriure sobre Orgull i Prejudici i Cims emboirats, la seva relectura em va dur a la seva comparació, davant les semblances i dissemblances entre les dues obres i les dues autores. No sóc una experta en Jane Austen ni en Emily Brontë, però com a lectora m'agraden totes dues, dins del seu propi àmbit, perquè la suma de la visió que donen de la dona ens apropen al paper que aquesta tenia no sols en el seu món literari, sinó també en el real. Jane Austen no és romàntica, més aviat, era contrària a aquest moviment. El seu estil resulta intimista i racional, on hi ha una certa crítica social sense ruptura, en un marc quotidià, construït fonamentalment sobre el diàleg que, de manera fluida i amb tocs irònics, desvetlla una mena de recerca interior. Emily Brontë sí que té tendències romàntiques, amb un estil menys intimista, menys lineal, on existeix una ruptura amb les convencions socials i una rebel.lió davant la contenció. No deixa de ser curiós, que Jane Austen, que només va viure el principi de la societat victoriana, fos més victoriana, que Emily Brontë, que la va viure més plenament. Ambdues maneres de mirar la dona, la societat i el seu entorn, donen, al meu parer, un ventall del que potser es removia dins de les dones i com, posteriorment, l'evolució del seu paper es va anar encaminant vers la recerca de la seva pròpia individualitat...
... Ens llegim...