5 de setembre del 2007

L' Aleph



Jorge Luis Borges.
EL ALEPH.
Ed. Alianza.


"... Ser inmortal es baladí; menos el hombre, todas las criaturas lo son, pues ignoran la muerte; lo divino, lo terrible, lo incomprensible, es saberse inmortal."


"... Todos los hechos que pueden ocurrirle a un hombre, desde el instante de su nacimiento hasta el de su muerte, han sido prefijados por él. Así, toda negligencia es deliberada, todo casual encuentro una cita, toda humillación una penitencia, todo fracaso una misteriosa victoria, toda muerte un suicidio."


"... Nuestra mente es porosa para el olvido, yo mismo estoy falseando y perdiendo, bajo la trágica erosión de los años, los rasgos de Beatriz."

"... La historia era increíble, en efecto, pero se impuso a todos, porque sustancialmente era cierta. Verdadero el tono de Emma Zunz, verdadero el pudor, verdadero el odio. Verdadero también era el ultraje que había padecido; sólo eran falsas las circunstancias, la hora y uno o dos nombres propios."


El segon llibre de les vacances, va ser aquest. Un recull de contes que parlen d'eternitat i de temps, de destí i de mort, de follia i d'enteniment, de personalitat i de dolor. Una prosa concreta, on la realitat i la ficció es confonen en un irònic horitzó.
A destacar, personalment, els contes de: El inmortal, Deutsches Requiem, El Aleph, i Emma Zunz, als quals, respectivament, pertanyen els textos ressenyats.

5 comentaris:

ragnarok ha dit...

Personalment, Emma Zunz, o la història d'una autèntica revenja, és el que més em va cridar l'atenció: l'autosacrifici per a fer realitat una venjança, és digne de treure's el barret...
:-)

Anònim ha dit...

Vaig poder llegir el llibre per un curs de l'institut d'humanitats de ciència-ficció, i realment em va sorprendre molt! Bona tria!
... Samain.

Ferdinand ha dit...

Absolutament meravellós! i m'atraveixo a dir, i de fet ho afirmo així de rotund, que qui no li agradi es que realment no estima la literatura.
Personalment "El inmortal" es un dels millors de l'escriptor.

digue'm ariadna ha dit...

Gulchenruz... Un autèntic admirador de Borges, pel que veig, no sé si tanta rotunditat aniria amb el tarannà de l'argentí. Jo també crec que és un gran escriptor, i que la seva influència ho confirma.
Els contes que m'agraden de L'Aleph ja els menciono en el post, i els que m'agraden de Ficciones són: Las ruinas circulares, La biblioteca de Babel, El jardín de senderos que se bifurcan, La muerte y la brújula i El Sur.
=:)

Ferdinand ha dit...

Mira si sóc rotund. Podem trobar LITERATURA MUNIAL per una banda i JORGE LUIS BORGES per l'altre. Podem trobar LITERATURA CATALANA per una banda i MERCÈ RODOREDA GORGUI per l'altre, com si fossin 4 blocs a estudiar per separat. Per mi aquests dos escriptors els col·loco apart de tota la literatura.
"La biblioteca de babel" és fascinant, hi estic d'acord. Els altres també són per caure de cul a terra.