8 de gener del 2011

"Sospecho que se llamaba Pedro Páramo"


... Agafes un llibre de la lleixa. D'aquells que vas tenir fa temps entre les mans i d'alguna manera van deixar la seva petjada. I l'obres a l'atzar o per allí on creus que l'atzar et mena. En realitat, però, el camí el vas marcar tu fa temps, però ara no ho recordes. I sí, tornes a llegir. Ho fas sense deixar-te endur pel que queda enrere, ni pel que esdevindrà. I et sorprens de nou. T'endinses en els relats, captivada per les paraules, deixant que t'envolti i t'ompli tot el que et descobreix la relectura...


"- Le voy a confiar un secreto. Mi abuelo, el general, decía que no se llamaba Borges, que su nombre era otro, secreto. Sospecho que se llamaba Pedro Páramo. Yo entonces soy una reedición de lo que usted escribió sobre los de Comala.
- Así ya me puedo morir en serio."

BORGES Y RULFO.
LA INMORTALIDAD Y OTRAS FATIGAS.

Fractal, nº1, abril-juny 1996, any 1, volum I.



Relats entre relats, fragmentats i entrellaçats. Salts de temps, de paràgraf i de persona. Veus i records lligats al passat i al present, alterats i mesclats. Trencaclosques de mons reals i fantàstics, on allò estrany esdevé quotidià i allò comú es torna irreal.

"Oía de vez en cuando el sonido de las palabras, y notaba la diferencia. Porque las palabras que había oído hasta entonces, hasta entonces lo supe, no tenían ningún sonido, no sonaban; se sentían, pero sin sonido, como las que se oyen durante los sueños."

Juan Rulfo
PEDRO PÁRAMO

Ed. Cátedra.


Imatge Liu Ye, Banned Book 2.

7 comentaris:

El missatger ha dit...

Una de les meves novel·les preferides.

novesflors ha dit...

Crec que m'agradarà llegir-la.

L'Espolsada llibres ha dit...

No l'he llegida però me n'has fet venir moltes ganes.

David ha dit...

I a mi m'has fet ganes de rellegir-la!

kweilan ha dit...

Per mi també és una de les meues novel.les preferides.

digue'm ariadna ha dit...

Missatger, Kweilan... coincidim, és una petita gran novel.la...

Novesflors, Espolsada... si la llegiu, m'agradarà molt parlar.ne...

David... rellegir-la és sempre un plaer...

Anònim ha dit...

Hola,
quan la vaig llegir va ser un gran descobriment.
Els que hi són i els que no hi són, però ens acompanyen.
Per rellegir-la.