19 de juny del 2010

sss (XXII)...





Empezar a leer fue para mí como entrar en un bosque por primera vez y encontrarme de pronto con todos los árboles, todas las flores, todos los pájaros. Cuando haces eso, lo que te deslumbra es el conjunto. No dices: me gusta este árbol más que los demás. No, cada libro en que entraba lo tomaba como algo único.

Jose Saramago.

5 comentaris:

David ha dit...

Ara quedaré fatal, però no n'he llegit mai res, d'en Samarago. I el personatge tampoc no em generava gaire simpatia, encara que ahir van passar una entrevista que li van fer en un canal espanyol fa temps i em va agradar com parlava de la dificultat de definir això que anomenem "jo". Salutacions!

myself ha dit...

Jo crec que tampoc he llegit mai res d'en Saramago però aquesta cita que has escollit em sembla molt encertada. L'haurem de començar a tastar.

Roser Caño Valls ha dit...

Estic d'acord amb el Saramago, el conjunt d'allò que un/una construeix és el que cal valorar.

Salutacions cordials ;)

GEMMA ha dit...

Saramago, quantes coses per aprendre!

digue'm ariadna ha dit...

David... fatal de què?, jo he llegit molt poc d'ell, a part del que tinc enllaçat, vaig llegir fa molt La Caverna i he anat seguit el seu blog Otros Cuadernos de Saramago...

Myself... et deixo l'enllaç de la fundació, on hi pots trobar la del blog que comento més amunt...

Arlequí... valorar allò que contruim, allò que descobrim, allò que desconeixem, sense deixar de buscar l'equilibri de la sopresa del més ínfim detall i el plaer de la plenitud del conjunt...

Gemma... si volem, mai deixem de ser uns aprenents...

... Moltes gràcies i molt bona revetlla...
=:)