Jordi Coca
LENA
Ed. LaButxaca
LENA
Ed. LaButxaca
"O potser tot plegat era ben bé a l'inrevés, potser era aquell bon temps, aquella llum neta i aquella calidesa el que amagava un hivern constant i inalterable que estava, quiet, sota l'aparença. Les paraules de la Lena, els sorolls i la llum, eren l'estiu, i la resta era un hivern profund que vivia en nosaltres."
No...
No diré res de la vulnerabilitat, ni de la solitud, ni de la por. No penso buscar paraules per descriure la fragilitat que s'amaga rere màscares neutres, sota lluents cuirasses. No vull fer presents els monstres que habiten en les fosques presons del desconcert. No desvetllaré on comença la necessitat de sotmetre's i on la de dominar. No deixaré entreveure el trasbals que genera la incapacitat de controlar-ho tot. No mencionaré el sentiment de culpa, ni la incertesa, ni l'aïllament. Callaré davant l'absència i la pèrdua. Silenciaré la nuesa de les relacions i la persistència del record.
No...
No parlaré de Lena.
Imatge Inimage.
5 comentaris:
Ara m´has fet pensar que vull llegir LENA, recomanació explícita de l´autor.
Vull recomanar-te
ERÒTIQUES I DESPENTINADES
Arola Editors
Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de DONA
Imma
Imma... Lena el vaig llegir arran del comentari que em vas fer a Louise, quan vas dir que ell mateix l'havia destacat dins de la seva obra literària =:)... Eròtiques i despentinades, me'l van deixar i el vaig llegir a finals del 2008. Reconec que la tasca realitzada per Encarna Sant-Celoni, donat el volum poemes i poetes que formen l'antologia, és molt lloable i admirable. En alguns dels poemes escollits realment es compeix la definició que ella mateixa va subratllar en el pròleg del que pretenia ser el llibre "(...) una finestra oberta en format llibre, una mena de calidoscopi poètic de colors diversos amb versos sensuals en lloc de trossets de vidre, considerant sensual 'allò relatiu o pertanyent als gusts i plaers dels sentits, especialment dels sexuals', segons la definició del Diccionari de la llengua catalana (...)"...
Que jo recordi només n'he llegit La japonesa ja fa molt anys. No ho sé, no m'hi acabo de decidir, tot i la bona acollida i el magnific post
El que m'agrada de Coca, i en especial en aquesta novel.la, és va que saber posar-se en la pell de la dona que retratava. Un relació peculiar que segurament,d eu tenir alguna cosa d'autobiogràfica.
Mireia... no he llegit La japonesa, me'l recomanes?...
Veí... en un comentari fet per Imma a un altre llibre de Jordi Coca, em va dir que el mateix autor destacava Lena dins de la seva obra literària, però ignoro perquè aquest en concret... L'escriptor ens retrata Lena amb un traç curiós, perfilant amb força alguns detalls i desdibuixant-ne uns altres, i em pregunto si en posar-se en la seva pell el resultat seria tan discontinu...
Publica un comentari a l'entrada