... La bella dormidora es planyia, en despertar, del silenci, però aviat es consolava: ran de la costa, Dionís recollia el destí d'Ariadna. Després varen venir tanmateix temps ben difícils, i aquest destí es va espatllar, i també el meu, i potser el de tots nosaltres... (Espriu, S. Ariadna al laberint grotesc, 1935.)
9 comentaris:
És preciosa... i a mi que m'agraden els fars i els llibres... te la robaré.
Una magnífica imatge.
La saviesa, el far que ens il·lumina.
A mi em vénen tentacions cleptòmanes, com a l'Espolsada. Una imatge bellisíma. Gràcies Ariadana.
Ariadna,
Mai no sé què "envejo" més, si el teu bon gust en l'elecció de les imatges o la teva bella pluma...
Un petó d'admiració i gràcies per compartir el teu bon gust amb nosaltres...
SU
Si, es veritat que en part la cultura il.lumina els nostres camins
Si, es veritat que en part la cultura il.lumina els nostres camins
Espolsada, Jacob, NovesFlors, Sílvia... si podeu, entreu al web de l'autor...
Su... gràcies a tu... em faràs posar vermella... =:)
Lizquies... per sort hi ha llums que no coneixen de fronteres ni de distàncies... pel que he llegit veig que ja estàs instal.lada... =;)
Espolsada, Jacob, NovesFlors, Sílvia... si podeu, entreu al web de l'autor...
Su... gràcies a tu... em faràs posar vermella... =:)
Lizquies... per sort hi ha llums que no coneixen de fronteres ni de distàncies... pel que he llegit veig que ja estàs instal.lada... =;)
Publica un comentari a l'entrada