5 d’octubre del 2009

Catedral


Raymond Carver
CATEDRAL
Ed. Columna

"Llavors va començar a parlar. Ells l'escoltaven atentament. Tot i que estaven cansats i ansiosos, escoltaven el que el pastisser havia de dir. Van moure afirmativament el cap quan el pastisser es va posar a parlar de la soledat i de la sensació de dubte i limitació que li va entrar en els anys de maduresa. Els va explicar què sentia durant tots aquells anys pel fet de no tenir fills. Era repetir els dies amb els forns sempre plens i sempre buits. El menjar de les festes, les celebracions que havia preparat. Les merengues. Les petites parelles de nuvis clavades en els pastissos. Centenars n'havia fet, no, milers. Aniversaris. Imaginin-se totes aquelles espelmes cremant. Tenia una professió necessària. Era pastisser. Estava content de no ser florista. Era millor alimentar la gent. Feia sempre una olor millor que no pas les flors."
UN PETIT DETALL QUE FA BÉ.


El temps s'atura a cada conte. Es confon en una realitat que es dilata, que es dissol. L'efervescència va fonent-se fins desaparèixer. Però ja no és el mateix. Ens parla de la fragilitat, de la tensió, de l'inquietud d'existències anònimes. I continua la marxa. En els espais en blanc queda tot allò que no s'ha dit. A besllum, intuicions d'un món interior ple de pensaments sense paraules.

Vides corrents, monòtones, quotidianes. Misèries dels perdedors, dels anònims, dels que fugen, dels que s'aturen, dels que busquen, dels que volen. Sense esperança. Supervivents vulnerables a la fràgil existència que es transforma, que canvia, que deriva. Retalls de vides, instantànies de gent. Fragments inquietants i furtius, transcorren desassossegadament.


Imatge Flickr (FJTU).

3 comentaris:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Crec que Carver es considerat el pare del "dirty realism" (realisme brut)entenent "brut" per habitual, qüotidià. Jo no he llegit res d'ell, però em sembla que hi ha una pel·lícula, "Short Cuts" que està basada en els seus contes.

kweilan ha dit...

Bon apunt i bona recomanació!

digue'm ariadna ha dit...

Sílvia... així és, pare del realisme brut, de la seva mà van nèixer contes sense principi ni final que esdeven fotogrames d'aquesta mirada a la quotidianitat, Short Cuts és una bona mostra. Pel que fa a l'estil minimalista en els seus primers relats, trencadors amb el model narratiu de l'època, la mà de Gordon Lish hi va ajudar (Catedral va ser la ruptura entre autor i editor, en negar-se el primer a més amputacions en la seva obra). L'editorial Anagrama publicarà la versió original sense retallar d'alguns relats primerencs de Carver...

Kweilan... moltes gràcies...