29 de setembre del 2009

Txevengur



Andrei Platónov
TXEVENGUR
Ed. 1984

"La pluja havia caigut tota, el silenci amarava l'aire i la terra feia olor de la vida turmentada que s'hi acumulava. També la música de campanes, com l'aire de la nit, incitava l'home de Txevengur a renunciar al seu estat i a tirar endavant: i com que l'home, en lloc de béns i d'ideals, tenia només un cos buit i al seu davant la revolució, la cançó de les campanes li provocava neguit i desig, i no pas clemència i pau."


Sòl tacat de roig, cobert d'herbes, extens i pla. Territori que allunya, que aïlla. Pobles marcats per la calor i el fred, la poca pluja i la distància. Neix una revolució i el seu clam ressona per l'estepa. Un nou estat amb una societat sense classes. Una nova organització política, econòmica i social. Un ideal que ningú sap com és. Un somni teòric que s'allunya de la realitat. El canvi que preveu un futur millor, xoca amb un present que anuncia el contrari.

Grans planes sota cels estrellats. Els colors del capvespre es reflecteixen en la misèria, la nostàlgia i el somni. Gent cansada i adolorida es refugia en els seus pensaments, en les seves poques paraules. I accepta resignada el seu destí.
Txevengur és la fragilitat de les emocions, la bellesa de la naturalesa, l'absurditat del comportament humà, la recerca del pensament idealitzat i la realitat del present indesitjable.
Txevengur és la dualitat, el contrast.


Imatge Photobucket.

10 comentaris:

kweilan ha dit...

El tinc a la tauleta preparat. Serà el següent que llegeixi. Magnífic apunt!

SU ha dit...

Txevengur ha de ser un gran llibre, com n'és, de brillant, el teu apunt!

Gràcies!

SU

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

A mi també m'ha cridat l'atenció. L'apunto. Gràcies Ariadna, magnífic post.

L'Espolsada llibres ha dit...

Ariadna, l'haurem de llegir... Me'l miro i em feia una mica de mandra... però l'haurem de tastar.

Mireia ha dit...

Fa bona pinta. Crce haver llegit també una ressenya a l'AVUI. L'apunto

digue'm ariadna ha dit...

... Moltes gràcies Kweilan, Su, Sílvia, Espolsada i Mireia. Si el llegiu, m'agradarà molt poder-ne parlar...
=:)

Anònim ha dit...

Ben triat…

«…van adonar-se que la tristesa del temps els rondava.»

Vigila no et perdis al laberint de Txevengur, Ariadna.
Recorda que els carrers i els jardins, com les idees, s'hi mouen.

digue'm ariadna ha dit...

Anònim/ Anònima... benvingut/ benvinguda al laberint... no oblidaré les teves paraules i seguiré el moviment d'aquestes idees per carrers i jardins, potser em podran fer de guia, o em podran fer triar un caminal de recorregut estroncat, però segur que em permetran gaudir de racons i indrets del laberint que queden amagats i només esperen ser descoberts... ens llegim...
=:)

Anònim ha dit...

Txevengur, l'he llegit. Impresionant.La revolució rusa és un fet tan potent que els camperols que viuen al límit de les seves forces, queden transformats, arrossegats per aquella força que els depassa com un sunami. Tot es mou, les seves ànimes especialment. Però nosaltres l'hem de llegir amb calma. De capçalera i per sempre!

digue'm ariadna ha dit...

Anònim/ Anònima... benvingut/ benvinguda al laberint... tens raó, Txevengur no vol presses, vol una lectura pausada. I si bé els camperols són arrossegats per les conseqüències de la gran onada, en certs moments, tinc la sensació de que semblen estar immersos en aquell silenci, aquella quietud prèvia a la seva devastadora arribada...