16 de setembre de 2009

Alicia




Deia Virginia Woolf que els llibres d'Alicia no són llibres per a nens, sinó que són els únics llibres on ens tornem nens. Lewis Carroll va mirar amb ulls de nen i va crear El País de les Meravelles i, sis anys més tard de la seva publicació, la segona part, A través del mirall. Mons màgics fets de paraules, on la realitat i la fantasia es confonen davant la mirada d'una nena, Alicia. I tant si cau per una lloriguera o si travessa un mirall, la seva arribada a aquest món ens permet gaudir d'un lloc on tot és possible, on l'irreal esdevé real i allò raonable es torna absurd. Com traduir, o com adaptar aquest somni sense perdre l'essència? Potser, només, tornant a ser nens.

Les Alicies de Carroll van obrir un camí que trencava amb la tradició moralista i alliçonadora que ennuegava els contes i les cançons infantils de l'època. Alicia en el País de les Meravelles va sorgir de les ganes de divertir i d'entretenir, es va carregar d'emocions i de jocs de paraules i de lògica, rebel.lant-se contra el món dels adults a partir de l'absurd, per convertir-se en una aventura fascinant. Alicia a través del mirall va aprofundir en els jocs lingüístics i d'enginy, va perdre certa frescor captivadora de la primera part per submergir-se en diàlegs més crítics i en un monòleg més interior, més melangiós, més d'adults.


Lewis Carroll

ALICIA EN EL PAÍS DE LAS MARAVILLAS

A TRAVÉS DEL ESPEJO Y LO QUE ALICIA ENCONTRÓ AL OTRO LADO

Ed. Alianza.


"-(...) Me podrías indicar, por favor, hacia dónde tengo que ir desde aquí?
-Eso depende de a dónde quieras llegar -contestó el Gato.
-A mí no me importa demasiado a dónde... -empezó a explicar Alicia.
-En ese caso, da igual hacia a dónde vayas- interrumpió el Gato.
-... siempe que
llegue a alguna parte -terminó Alicia a modo de explicación.
-¡Oh! Siempre llegarás a alguna parte -dijo el Gato-, si caminas lo bastante."

Una nena i un conill blanc. Un cau, unes portes, una clau i una ampolla. Canvis de mida, animals que parlen, gats que desapareixen i hores del te que no s'acaben. Un joc de cartes, un jardí, una partida de croquet i un judici. Un país fantàstic i absurd on el ressó del 'faig tard!' es barreja amb el de 'que li tallin el cap!'.


"-(...) Así es como la llaman, pero su nombre en realidad es 'Un anciano viejo viejo'.
-Entonces, ¿debo decir que
así es como se llama la canción? -se corrigió a su vez Alicia.
-No, tampoco. ¡Eso ya es otra cosa! La canción se llama 'De esto y de aquello', pero es sólo como se llama, ya sabes...
-Bueno, pues entonces ¿
cúal es la canción? -inquirió Alicia, que estaba ya completamente desconcertada.
-A eso iba -respondió el caballero- En realidad, la canción no es otra que 'Posado sobre una cerca', y la música es de mi propia invención."


Una nena i un mirall. El món a l'inrevés. Un joc d'escacs, reis, reines i cavallers. Moviments sobre el tauler. Flors, bessons, ous que ballen dalt d'un mur i vells coneguts. Personatges grotescs d'un somni dins del somni.


"¡Mucho me temo no haber querido escribir nada más que disparates, pura y simplemente! Pero después de todo, ya se sabe bien, el sentido de las palabras va más allá del que quisimos darle, de forma tal que un libro entero significa bastante más de lo que creía su autor."
Lewis Carroll.



Imatge Alice Liddell (Lewis Carroll, 1858).

Video Official teaser trailer for Disney's Alice in Wonderland (YouTube).

8 comentaris:

Mireia ha dit...

No he llegit mai el llibre, potser ho hauria de fer abans de veure la peli; que és fàcilq ue caigui

Anònim ha dit...

De petita vaig llegir l'adaptació de Disney, en un llibre (més gros que jo) de la meva germana, i un cop a anglès ens el van donar a escollir i em va fer moooolt de pal pels jocs de paraules. Potser després de veure la versió de Tim Burton m'engresco i el busco entre els llibres vells!
;*
A.

Thera ha dit...

Sempre m'ha apassionat El país de les Meravelles, encantador i sí absurt, però molt ben trobat. Saps, amb les teves paraules m'has fet ganes de tornar-lo a rellegir i també A través del mirall, aquest no l'he llegit mai. salut! :)

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Fa molt de temps que vaig llegir el primer, el del país de les meravelles, i recordo que em va impressionar per les seves reflexions, per la visió gairebé filosòfica que té i per com em feia pensar. És un llibre molt original, únic, i no te res d'infantil, al contrari, és per a gent que tingui ganes de donar-li al "coco". Una gran obra, sens dubte.

digue'm ariadna ha dit...

Mireia... pel que fa a mi ja et dic segur que caurà, en tinc moltes ganes de veure la seva versió...

A... l'original ha de ser complicat pels jocs de paraules i tota la càrrega cultural que amaga...

Thera... suposo que el fet de recordar, a mida que anem llegint, com erem de petits, com veiem les coses, com era el nostre món, fa que la seva lectura ens captivi...

Sílvia... el nonsense en estat pur que podem descobrir en uns quants escriptors posteriors a Carroll...

L'Espolsada llibres ha dit...

Una altra versió del llibre, no us la perdeu:
http://www.editorialkokinos.com/cuentos/alicia1.html

digue'm ariadna ha dit...

Espolsada... moltes gràcies pel link!...
=:)

Christian ha dit...

Very nice! This is a wonderful blog... I had a great time browsing and reading your posts. You may also drop by my site if you have time. It's about christian books , Celebrate recovery and bible study curriculum. I'm sure you'd find my site useful.