Era molt petita quan una nit vaig alçar-me del llit. La mare mirava una pel.lícula. Una baralla en una platja, canyes i un ull buidat. Una nena es feia dona. Mirada perduda, llarga trena negra i vestit blau. Anys més tard, a classe de català ens van donar un llistat de llibres per llegir i un títol, un nom, em va cridar l'atenció. La mateixa mirada perduda, la llarga trena negra i el vestit blau: Laia. La seva segona novel.la, escrita als divuit anys.
Salvador Espriu
LAIA
Edicions 62
En un món de mar, Laia. L'elegia i el conflicte. El destí dolorós, ple de misèries i insatisfaccions. El regust salat, amarg i agre. La veu interior arrencada dels sentiments. La buidor del gest turmentat. Una paleta de proves on es retallen les ombres, on s'esbossa un món grotesc de personatges que no arriben a ser titelles, on el mut monòleg es deixa endur per la fatalitat i la mesquinesa. Laia, fragments d'un poble mariner.
"Misteri de la Soledat, misteri de la mare sola, embolcallada amb draps negres. La despulla del fill ja li havia estat arrabassada, i qui sap si els verns ja rosegaven la carn en el repòs darrer. Eren cecs de plor els ulls de Maria, i els llavis es cloïen amb desconsol, un desconsol mut, una angoixa teixida de silencis, de records fugissers, de claredats llunyanes, d'una felicitat que no havia de tornar. El cap de la imatge es decantava devers la terra, i l'oreig agitava en la nit la cabellera greixosa."
... Avui fa dos anys, un vent estrany va començar a omplir els caminals sorrencs de paraules i imatges. En aturar-se, abans de començar de nou el seu moviment, els espais en blanc van quedant plens de silencis i mirades, de veus i sentiments, de somnis i petjades, que donen sentit a aquest petit i senzill laberint...... Moltes gràcies...
Il.lustració de Nicoletta Tomas, ON ELS MEUS SOMNIS EM PORTIN.
12 comentaris:
És molt agradable passejar-se pel
LABERINT
Sons animals, filaberquins aguts,
foraden el silenci i en subratllen
la fonda magnitud.
Els rossinyols insomnes. Pilar Cabot
Fa molts anys que vaig llegir Laia i em va captivar. Era el temps en que vaig descobrir el laberint i em vaig deixar seduir per Sinera. Estic contenta d'haver tornat al laberint. Per molts anys Ariadna!
Ariadna gràcies a tu per deixar-nos passejar per aquest laberint.
(A veure si a la tercera em surt bé).
Moltes felicitats per aquests dos anys de laberint i per molts més que puguem venir a passejar-hi.
Recordo, i tant, Laia en uns termes molts semblants als que descrius.
Ens perdem amb molt de gust al laberint.
S.
Felicitats pels dos anys!!!
Moltes felicitats i a seguir proposant-nos petits tresors
un laberint ple de ressons literaris, artístics i creatius... gràcies i felicitats per haver creat un lloc tan bonic.
Hola Ariadna,
Es cert alló que diuen de que el vent ho porta, el vent s'ho emporta.
Com qui ha fet una descoberta especial, aquesta és la meva sensació des que vaig entrar a aquest laberint, i, per cert, amb poques ganes de trobar la sortida.
Moltes felicitats per aquests dos anys.
Una forta abraçada
Per molts anys! He tornat a Laia fa poc per qüestions de feina i ha estat una meravella retrobar l'Espriu narrador.
Gràcies per guiar-nos a través del laberint.
Publica un comentari a l'entrada