... de vuelta.
"A mí me gusta escribir para mí, tengo cuadernos y cuadernos, versos y hasta una novela, pero lo que me gusta es escribir y cuando termino es como cuando uno se va dejando resbalar de lado después del goce, viene el sueño y al otro día ya hay otras cosas que te golpean en la ventana, escribir es eso, abrirles los postigos y que entren, un cuaderno detrás de otro..."
Julio Cortázar. Retall del conte: TANGO DE VUELTA.
Imatge AllPosters.
6 comentaris:
Ja se que el què et formularé ara no té molt a veure amb el teu post, pero sempre tinc el dubte de si un creador, sigui de la disciplina que sigui, si crea per ell o pel públic, pq clar, aquí es planteja un dubte: si un crea per ell mateix, perquè publica?Per guanyar-se la vida(és lícit ehh?)?I si un crea pels altres, com es que mai un es capaç d'assimilar tot el què el ceador ha creat per tu??
Això em passa molt amb el cinema, i és un dubte que em neguitejaria com a creador: la frustració de no saber transmetre, de què el públic no pugui assimilar tot allò que jo pretenc...
perdó pel rotllo!
petonet!
Bé, jo quan escric m'agrada escriure per a algú (no el gran públic, petit comité més aviat) però el goig veritable és el fet d'escriure... crec.
Jo escric per mi, sóc massa egocèntic per deixar que la gent ho vegi i a sobre ho jutgi.
Bon dia Ariadna!! Què tal tot? encara estàs perduda en el laberint grotesc, veig. Al meu Cuirassat Potemkin ha travessat les fronteres i ara es fa dir Acorazado Potemkin, només és un blog més, escric en català.
Antitot... Per a qui "crea" un "creador"? Segurament hi ha tantes respostes com esperits creadors... M'agrada pensar que el neguit de tot creador és poder donar forma a tot allò que es remou dins seu, bé amb paraules, sons, imatges, colors, textures, moviments. Potser la creació és un monòleg que permet anar polint aquesta bellugadissa interior. Potser, un cop trobada la forma, si és plenament com la sentia, el creador inicia un diàleg per saber com arriba als demés, com la veuen, què senten, què en pensen. Potser en més d'una ocasió aquesta mena de diàleg es fragmenta; però, en d'altres, quan l'intercanvi va més enllà de les paraules, els sons, les imatges, els colors, les textures i els moviments trobats, el sensible d'allò creat va més enllà d'aquella agitació que la va iniciar... és senzill i complicat alhora... no ho sé...
=:)
Novesflors... les teves paraules són plenes d'aquest plaer...
Ferran... m'agrada saber que continues escrivint, tot bé?...
Hola Ariadna,
Si a més, es pot mostrar i compartir.... es pot demanar més?
Una abraçada
Horabaixa... només el plaer de llegir i rellegir...
Publica un comentari a l'entrada